Bergman

Bergman ha desaparegut dins l’esfera del temps. I nosaltres, que un temps vam ser atrapats pels seus símbols, per les seves interrogacions sobre l’existència, sobre la mort, sobre l’amor, sobre els altres, orfes com estàvem de sentit per una realitat que ens mantenia en l’obscuritat, ens hem acostumat a viure sense tornar a posar les busques al rellotge. O potser és que no ens hi atrevim perquè preferim viure sense testimonis, sense el ròssec de les hores, dels minuts, dels segons, que ens recordaven qui érem i què volíem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu