Sentència



Dues conclusions es poden treure de la substancial rebaixa de pena establerta per la Sentència del Tribunal Suprem en el cas De Juana Chaos (de dotze anys i set mesos a només tres anys per un delicte d’amenaces en concurs ideal amb un delicte d’enaltiment del terrorisme, en comptes d’un delicte d’amenaces terroristes) :

- Malgrat la brutal pressió política i mediàtica dels sectors ultres, el Tribunal Suprem s’ha sabut mantenir dins els marges de la seva jurisprudència en aquesta matèria d’amenaces proferides per persones directament o indirectament relacionades amb els ambients radicals. Un punt a favor del T.S. en un moment en què el Poder Judicial i el T. C. ho necessiten com pluja de maig, després d’acumular símptomes molt preocupants de desprestigi.


- La resolució ha estat presa de forma majoritària, sense les consabudes divisions segons tendències ideològiques del Tribunal (s’espera el vot particular de dos magistrats favorables a l’absolució), quedant demostrat : a) que no és veritat, tal com mantenia la Sentència de l’Audiència Nacional, que el C. Penal imposava la dura condemna a dotze anys i set mesos , sinó que, com sempre, el C.Penal deixa pas a una aplicació proporcionada de la pena tenint en compte les circumstàncies concurrents i aplicant el tipus penal que correspon i no el tipus penal més dur que es té a mà quan es jutja a impulsos de l’exasperació i de la irritació; i b) que si l’Audiència Nacional hagués jutjat més objectivament, el cas De Juana Chaos no hauria adquirit les dimensions que ara té : ni s’hauria creat un mártir (que continuarà explotant l’abertzalisme radical), ni s’hauria donat peu a una major pèrdua de dignitat dels dirigents de la majoritària AVT que ara clamen al cel (per cert, ahir devia ser un dels dies més tristos de la vida de Rajoy : és trist, oi?)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9