Mirall i finestra



Estem fets de la mateixa matèria que els somnis, penso mentre em miro al mirall, sobretot perquè el somni m’acaba de deixar aquesta hora del matí. Potser no hi ha més realitat que la que es reflecteix en aquest mirall. Passo la mà per sobre el vidre i aparto el baf de la dutxa: el reflex continua allà però es va esblaimant amb els pensaments del que m’espera durant el dia. Després, la finestra, el carrer, la bellugadissa inacabable de les coses. Des de la finestra del cotxe emprenc uns altres gestos que em confirmen la intuïció de primera hora davant el mirall: em refrego els ulls, poso en marxa l’eixugaparabrisa, i veig que també hi ha un vidre que s’interposa, com un tel, una teranyina. Un vidre, sempre un vidre per entremig, que no és mai transparent del tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?