L'alto el foc permanent, pels aires

Costava fer-se a la idea que ETA trencaria l’alto el foc anunciat el passat mes de març, per més que les incerteses del camí seguit fins avui, entre ellles i com a més significatives el retorn de la Kale-borroka i la resolució judicial forçada de l’Audiència Nacional per impedir la sortida al carrer de l’etarra De Juana en aplicació de la legalitat vigent en el moment de cometre els assasssinats pels que va ser jutjat i condemnat, deixaven constància de les enormes dificultats del procés, que en certs moments ha donat la impressió que el PP celebrava per treure’n rendibilitat partidista. Ja veurem si aquest trencament produeix en la societat un decantament cap a les posicions del PP o bé si desvetlla un corrent de major comprensió cap a la posició del Govern després que fa uns minuts per boca del President Zapatero ha confirmat la suspensió de tota iniciativa relacionada amb el procés mentre no es constati de forma inequívoca l’abandó de la violència.

Davant el desconcert que el fet produeix, unes reflexions:

- La magnitud de l’atemptat, amb dos morts (segons sembla en aquests moments) i destrosses de molta consideració a la T-4 de Barajas, encaixa perfectament amb l’estratègia intimidatòria de l’ETA dels pitjors temps: actuar al cor de la societat civil per causar l’alarma més gran possible, i en el límit, fet en part realitat, d’emportar-se per endavant vides humanes de forma indiscriminada. Semblava que aquesta forma d’actuar hauria quedat superada després de l’anunci de l’alto el foc, però veiem que ha tornat com en els pitjors moments. La societat espanyola, la basca en particular, i l’abertzale més específicament, està en condicions d’assumir aquest retorn a les pitjors formes sense haver-se de plantejar d’una vegada per totes que el procés polític amb l’existència d’ETA potser no és possible ? No s´haurà introduït per aquesta drecera en el camí de no retorn a les possibilitats de tractar en algun moment sobre el futur dels seus presos ? Com han d’analitzar aquests presos l’atemptat amb perspectives de futur?

- Otegui sosté que en el cas que es confirmés l’autoria d’ETA (no ho té clar o és una llicència retòrico-política per estalviar-se una vegada més la condemna directa i clara dels fets?), no seria motiu suficient per considerar trencat el procés i que en tot cas faria encara més necessària la seva continuació. Afirmació d’una lògica contundent si el que vol és continuar mantenint la teoria dels fets consumats per la via de l’amenaça directa o encoberta. Es pot racionalment suposar que cap sector amb possibilitats de comprendre i d’aconduir un procés complicat com aquest (Govern, partits polítics, institucions de l’Estat, associacions de tota mena, col-legis professionals, sindicats, esglésies, mediadors…) hagi d’acceptar aquesta lògica que és alhora homicida i suïcida ?

- La probabilitat que Batasuna pugui participar d’alguna forma en les properes eleccions municipals, mitjançant associacions d’electors o presentant uns estatuts que s’ajustin a la Llei de Partits (no hauria d’haver significat cap humiliació combinar l’eficàcia de l’acció política amb el reconeixement del sistema legal que foragita tota associació política relacionada amb la violència), sembla que s’allunya definitivament, amb les funestes conseqüències que el món abertzale sap que aquest fet li comporta. Per això costa també de creure que Batasuna pugui estar d’acord amb aquest atemptat. Es marcaran en el futur, si és que no existeixen ja ara, dues tendències en l’abertzalisme radical, la que es decanta per la inserció en el sistema mantenint determinades formes, i la que continua apostant per la confrontació directa, sense excloure el retorn sistemàtic a la violència, fins on cregui que és necessari ? Existeixen ja aquestes dues tendències al mateix si d’ETA ? L’atemptat d’avui, sense notícia prèvia del trencament de l’alto el foc, amb un avís anònim precedint l’atribució d’ETA, semblaria confirmar-ho. Es demostraria , com en el cas de l’IRA, que les organitzacions terroristes passen per una fase de dissociació d’extremistes abans d’encarrilar el camí de sortida.

- El trencament és un cop dur per al Govern de Zapatero: els serveis de seguretat han fallat, no han detectat ni empedit la col-locació del cotxe-bomba al cor de Barajas; el ministre Rubalcaba es mostrava nerviós aquest matí; Zapatero ha tardat a aparèixer i quan ho ha fet, amb contundència, Rajoy ja havia posat el dit a la llaga parlant de les certeses que la gent vol sentir del seu Govern. Ha fet poc el Govern ? No s´ha mogut prou? De segur que no faltaran els raonaments de curtcircuit, les típiques declaracions com “ja es veia venir, perquè el Govern no ha donat cap pas, no ha derogat la Llei de Partits, no ha acostat els presos…” Afirmacions d’una simplesa esborronant i que són el correlat de l’acceptació fatídica de la teoria dels fets consumats per la via de l’amenaça directa o encoberta, la concreció evident de què fins a cert punt l’estratègia intimidatòria d’ETA ha deixat empremta. Amb només nou mesos transcorreguts des de l’anunci de l’alto el foc, el Govern ha fet el que havia de fer (sondejar la situació, permetre les converses de partits polítics amb Batasuna, iniciar ell mateix converses directes amb l’aparell d’ETA), encara que l’actuació, i sobretot la manca de disposició del sistema judicial en bona part, així com les pressions del PP, d’alguns media i associacions de víctimes, i de força intel-lectuals i creadors d’opinió, s’han dedicat a deslegitimar qualsevol contacte i a posar pals a la roda per frenar el mínim avançament.

- I ara què ? ETA, com ha dit Zapatero, ha comès una gravíssima equivocació. Ha descol-locat de la pitjor manera tots aquells que amb més o menys gosadia ja s’atrevien a apuntar al Govern determinades actuacions per facilitar el rodatge del procés, com ara el manifest de 150 juristes advocant per la introducció de reformes en el sistema legal, jurisdiccional i penitenciari. Què s’ha de reformar si a la primera ETA diu que ho farà saltar tot pels aires, i que ja es posa a fer-ho ? Aquest atemptat, i d’altres que el poden seguir, seran el cant del cigne d’ETA ? Tant de bo. El Govern no hi pot negociar sobre contraprestacions polítiques, i tothom ho sap. Batasuna vol participar de la vida política, i té dret a fer-ho si es desmarca de la violència, i tothom ho sap. Els presos volen aclarir la seva situació, i tothom, començant per De Juana i els familiars, ho sap. El País Basc té pendent una reformulació del seu estatus polític, que es va frustrar amb el Pla Ibarretxe, i tothom ho sap. L’únic que demostra no saber res de tot això, és ETA. O bé vol fer veure que no ho sap ? Seria hora que Batasuna, en comptes de demanar la continuació del procés, es desmarqués definitivament d’ETA. Llavors tot seria més fàcil.