Eklèktik

Gravat de la fàbrica de Can Ricart, 1888

Els okupes probablement no signifiquen cap alternativa però saben trobar alternatives. Van ser desallotjats de La Makabra i ja els tenim a Can Ricart. Aquesta mobilitat i capacitat okupacional forma part de la seva manera de ser. De què ens estranyem? Ara sembla que l’okupació de Can Ricart, un conjunt industrial en procés de reconversió per a diferents usos, sigui un gran problema que posa en qüestió l’ordre públic i la subsistència de la propietat privada. Algú veia que era un perill l’okupació de La Makabra abans que saltés als media la notícia de la desokupació? Per què ho ha de ser ara l’okupació de Can Ricart? Hi havia un acord entre l’advocat dels okupes, Luchetti, i la magistrada del cas per efectuar ordenadament el desallotjament de La Makabra, acord que no es va poder fer efectiu per una falta de coordinació a última hora amb els Mossos que van procedir a desallotjar una vegada van rebre l’ordre judicial. És a dir, tothom ho sabia. I ara també. Arribat el moment, i amb el procediment de precari que correspongui, els okupes saben que hauran de deixar Can Ricart, si la propietat ho demana. I mentrestant? Mentrestant tenim altres urgències i molts altres temes més importants de què okupar-nos, començant pels nivells de pobresa en què han de viure moltes persones de les nostres ciutats i pobles, fràgils “okupes” de les seves pobres pertinences. Mentrestant, que els representants d’aquests okupes no em vulguin fer creure que són la consciència cívica i activa contra l’especulació urbanística, que no me’ls crec; que l’escandalitzada opinió pública de les capes més benestants no s’indigni tan fàcilment ni es precipiti a demanar mesures que no es corresponen amb la gravetat del tema, i que els media no s’aprofitin per transformar la notícia en plataforma d’inútils confrontacions polítiques. L’accés a la vivenda és el problema més greu que percep la població en aquests moments. Les okupacions, quan no es transformen en violentes, acostumen a ser un problema puntual i soluble. Em sembla que val més aplicar una raó eklèktica a la qüestió okupa i esmerçar la imaginació i els esforços en solucionar els problemes realment importants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?