Inseguretat


La sensació d'inseguretat genera les pitjors emocions i pot portar a justificar les pitjors reaccions. L'encarregat de seguretat de la joieria Tous, alertat des de la terminal del sistema de vigilància de la presència d'uns assaltants al xalet del propietari, es presenta a la zona i, segons tots els indicis, des del propi cotxe, al carrer, dispara dos trets als ocupants d'un altre cotxe, presumptament preparats per entrar al xalet, ferint mortalment un d'ells. Els presumptes assaltants no anaven armats i els trets es van fer a molt poca distància. L'autor dels trets va ser detingut i després de declarar a les dependències policials i davant el jutge fou ingressat a la presó imputat per un delicte d'homicidi, que ja es veurà si es podrà qualificar d'homicidi imprudent o d'homicidi dolós (directament o indirectament intencionat).
Sobre aquests fets, una bona part de l'opinió pública, i de l'opinió que a priori s'hauria de considerar la més il-lustrada i preparada (com ara la dels tertulians dels mitjans), reacciona d'una manera que a mi em fa feredat: prescindint de les circumstàncies concretes dels fets, centrada exclusivament en la inseguretat de la violència real o imaginària (en part magnificada pels mateixos mitjans), critica sense miraments la decisió del jutge i arriba a justificar que s'hagi disparat i mort un delinqüent per repel-lir o evitar un robatori. S'obliden olímpicament els fonaments més elementals de tota societat democràtica, sense els quals tampoc es pot considerar civilitzada: la necessitat racional del mitjà que es fa servir per impedir o repel-lir una agressió il-legítima, i que el mal que es causi amb la reacció no sigui pitjor que el que es tracta d'evitar. És racional que es dispari simplement per protegir-se d'un probable robatori ? S'hi pot buscar una atenuant en l'estat passional, i potser de parcial alienació transitòria que la vivència d'un robatori pot significar. Però res més. Ningú pot fer ús d'una reacció amb violència desproporcionada contra algú altre que sense anar armat i sense haver iniciat cap comportament agressiu representi només un perill contra els propis béns. Hi ha altres mitjans per evitar i fer desaparèixer aquest perill. No poso en dubte que un mosso o un agent municipal no haurien reaccionat de la mateixa manera, conscients de les seves funcions i dels seus límits.
Per què, doncs, aquestes reaccions ? Estem vivint en els límits d'una societat que se sent urgida a blindar-se contra la sensació d'inseguerat, essent així que part d'aquesta inseguretat es genera en el propi individu i en la mateixa dinàmica social de creació de benestar i d'exigència de gaudi immediat i sense limitacions que comporta. Si ens disposem a justificar reaccions tan violentes i desproporcionades en aquest context d'inseguretat, no tardarem a tornar al far west, o a la seva actualitzada versió neocon, a la necessitat d'armar-nos preventivament contra qualsevol amenaça i de començar a disparar de forma indiscriminada al primer moviment.

Comentaris

joansafont ha dit…
La visió jurídica que dones, a part d'envejable per la meva part, és absolutament necessària. He experimentat la mateixa alerta a l'escoltar les tertúlies radiofòniques i les trucades dels oients/televidents. És un camí molt perillós, si comencem a compadir actuacions tan poc clares com la succeida, on hi entren en joc tantes circunstàncies. La prohibició d'autotutela és un dels principis que ens hem donat - aquí no hi ha venjances ni linxaments com en d'altres llocs del món - i no hem de deixar-nos portar per alarmes ni crisis, sinó pel dret i la justícia.
Gràcies Cinto.
cinto amat ha dit…
Joan,
Gràcies pel comentari. Com dius, cada vegada és més absurd deixar-nos portar per alarmes que moltes vegades el que fan es estrafer el sentit de la justícia (un dels aspectes que tenen en compte els jutges a l'hora de decidir la presó provisional és justament aquest de l'alarma social, i fixa't quin condicionant tant gran pot suposar partir d'un concepte tan abstracte i tan mediatitzat...)

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9