Impossible Nadal

Eugène Carrière:" l'infant malalt"

De qui naixeràs, infant,
si hem fet befa de l’anunci de l’àngel
i ja no és benaurada sinó maltractada
la dona que et vetlla,
i no hi ha home ni esperit que pugui fendir
el si de la verge ?

On naixeràs, infant,
si ens hem venut el corral i l’establa
i hem canviat l’escalfor del bou i la mula
per les portes barrades,
per l’urc del ciment i mascotes penjades
al llindar de les cases ?

Com et trobaré, infant,
si hem despenjat l’estrella del fosc firmament,
hem colgat els camins i esborrat els senyals
en els solcs de les aigües,
i girem i girem com el mul a la sènia
sense nord ni horitzó ?

De què et parlaré, infant,
si se’ns han esvaït les empremtes gravades
sobre el rou emperlat de l’alba primera
que ens parlaven de pau,
les velles paraules apreses dels homes
de bona voluntat ?

Què et donaré, infant,
si ens cremen les mans de l’or malgastat,
flotem embriagats entre núvols d’encens
i ens queda tan sols
l’agror de la mirra, el pòsit amarg
de l’ànsia gasiva ?

Qui t’estimarà, infant,
si a cada pas et sotjarà la mort,
l’espasa d’Herodes, la mort assassina
mestressa dels dies,
barjaula implacable pagada amb els fons
de les nostres misèries ?

Espera’t , infant,
no vinguis encara.

C.A.