Verema


Ens queda, germà, l'última verema.
Et veig dreçat sobre la post del carro,
sento el neguit d'aquell darrer intercanvi
dies abans que optessis per lliurar,
sense retrets, la difícil collita
a la llum zenital que t'absorbia.
Però ha fermentat la pena amb aquests anys
i tornarem al tragí de la vinya,
dels semalers alçant les portadores,
del raïm fent-se rapa al fons del cup.
Ens queda, germà, l'última verema.
Espremerem les darreres paraules
i gota a gota s'omplirà de most
el pou fangós, eixorc, que et va engolir.

Comentaris

Eloi ha dit…
Hola Cinto,

m'agradaria que em deixéssis algun llibre de Camus que consideris interessant. Així jo et retornaré un disc de Pascal Comelade i Enric Cassasses que vaig prendre en prèstec de ton fill Francesc un matí de diumenge.
Cesc Amat ha dit…
Caram quin poema pare. Em sembla que a la primera estanteria començant per l'esquerra hi tenim les memòries del Camus: "El primer home". Ho dic per si l'Eloi un dia passa per casa i ens torna el CD, que va prometre que el tornaria per Sant Ramon.... :-)
cinto amat ha dit…
Eloi,

Quan vulguis passa per casa, que pots recollir alguna cosa de Camus (L'Home rebel, l'autobiografia incompleta...). Fins aviat.

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu