Defensar-nos de la contaminació del cor




David Grossmann, escriptor israelià que es va mostrar conforme amb la inicial resposta militar del Tsehal enfront de Hezbolà, però que després reaccionà contra la matança de civils i destrucció d’infraestructures al sud del Líban (conjuntament amb Amós Oz i A.B Yehoshua, mitjançant una roda de premsa i un manifest al diari Haaretz), va perdre el 12 d’agost un fill de 20 anys, Uri, cap de carros de combat, en ser encertat el carro en què aquest es desplaçava per un míssil. En l’escrit de comiat que Grossman dedicà al seu fill em van cridar l’atenció les reflexions entorn de les actituds i comportaments que estan a la base de les situacions de violència, reflexions que ben segur serien compartides per moltes de les persones que pateixen les mateixes circumstàncies, per bé que en bàndols diferents, sigui en les societats israeliana o palestina on sembla que la violència s’hagi instal-lat fatídicament, sigui en qualsevol altra societat on fàcilment predomini el despreci per les opinions contràries:

“M’agradaria que poguéssim mostrar-nos més sensibles els uns amb els altres, alliberar-nos de la violència i l’enemistat que s’han infiltrat tan profundament en tots els aspectes de la nostra vida. Que sapiguéssim canviar d’opinió i salvar-nos ara, just al darrer moment, perquè ens esperen temps molt durs... Uri era un noi que tenia uns valors, aquest terme tan vilipendiat i ridiculitzat els últims anys. Perquè en el nostre món boig, cruel i cínic, no és cool tenir valors. O ser humanista. O ser sensible al malestar dels altres, encara que aquests altres siguin l’enemic al camp de batalla... Hem de defensar-nos, sens dubte, però en els dos sentits: defensar les nostres vides, i també obligar-nos a protegir la nostra ànima, a protegir-la de la temptació de la força i de les idees simplistes, de la distorsió del cinisme, de la contaminació del cor i del despreci de l’individu que constitueixen l’autèntica i gran maledicció dels qui vivim en una zona de tragèdia com la nostra”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?