L'home del xec



En Mas no vol ser l’home del sac (i que l’enviïn a prendre per l’ídem) ni l’home del frac (i que el tinguin per un vulgar recaptador d’impostos). Ha decidit convertir-se en l’home del xec. Xec de 1000 € per cada naixement, xec de guarderia de 100 € al mes, xec de 4000 € a l’any pel tercer fill. I els xecs que vindran durant la campanya. Perquè són xecs sense llevadora, sense escola bressol i sense educadors, i no castiguen el compte corrent. En Duran, una mica preocupat, li crida l’atenció: “Artur, atura’t; en comptes de lliurar tants xecs, accepta de tant en tant alguna lletra de canvi a trenta, seixanta o noranta dies, i així tindrem més temps per veure el que tornem i el que ens quedem”. Però en Mas no s’immuta. Es dedica al xecse amb frenesí. Obsedit per aquesta pràctica, i guiat pel seu kamasutra particular, imagina noves postures i propostes: xec de la sanitat, amb dret a metge en pràctiques; xec de l’aturat, amb acomiadament lliure; xec de la tercera edat, amb dret a habitació, amb vistes o sense, en qualsevol geriàtric, i fins i tot xec del funeral, amb dret a fragment d’absolta o tros de nínxol. És el que correspon, diu, a la praxi de l’hedonisme segons el codi lliberal-català: “tira el xec i amaga la bossa”. Dóna plaer i seguretat, afirma, i rebla el clau: “fes el xecse i no la guerra; contra el socialisme, xecsisme”. A més, conclou, serà la nostra divisa : “Una nació, un talonari, un compte corrent i molts, molts, xecs”.

En Duran, més prudent, com que l’home del xec no li fa cas, surt corrents a agenollar-se per assegurar l’èxit de la missió:

“Verge de l’alegria, doneu-nos el xec de cada dia.
Verge del sant rosari, guardeu-nos el talonari”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre