Què passa a Berga ?

El passat 28 de maig, a la matinada, va morir a Berga Josep Maria Isanta, de 22 anys, apunyalat per més d’una arma blanca, mentre assistia a un concert organitzat per un col-lectiu de joves de la ciutat, en el marc de la festivitat de La Patum. Sembla que l’agressió va partir d’un grup significat per altres accions violentes anteriors. Entre els divuit detinguts hi ha menors (7), sudamericans i polonesos, a més d’espanyols. A rel d’aquests fets s’ha posat de manifest una forta animadversió dels col-lectius joves de la ciutat envers els mossos d’esquadra : consideren negligent la seva actuació en no comparèixer a temps per evitar la baralla (diuen que van tardar una mitja hora), mentre els mossos sostenen que s´hi van presentar en pocs minuts. La Consellera Tura defensa l’actuació dels mossos, tot i que lamenta que la prevenció dels fets resultés insuficient; al mateix temps, denuncia que en actuacions anteriors els mateixos col-lectius de joves que ara tracten els mossos de covards s’hi van enfrontar greument tractant-los de gossos, i que inclús van organitzar una manifestació contra ells el passat novembre per una operació antidroga que va afectar alguns bars de la ciutat.

Dues coses criden particularment l’atenció en tots aquests fets:

- L’enfrontament tan radical amb els mossos d’esquadra, de part dels col-lectius joves principalment, però també d’una part important de la població que s’hi ha afegit, que no s’ha estat d’escridassar-los amb consignes com "mossos on éreu", "covards"... Els mateixos que estaven frontalment en contra de l’actuació dels mossos en una operació antidroga n’exigeixen ara la màxima efectivitat.

- S’han recollit unes nou mil signatures (la població de Berga és de poc més de setze mil habitants) per demanar que es faci "justícia", que no es deixin en llibertat els detinguts; hi ha hagut concentracions per pressionar davant el Jutjtat i davant la comissaria on la jutgessa està prenent declaració als detinguts per raons de seguretat; s´ha organitzat una "casserolada" pels mateixos motius. El bon alcalde de Berga, Ramon Camps, primer es va afegir a aquest sentiment d’exigència de justícia, però ahir a la tarda ja avisava que tot aquest enrenou podria dificultar la resolució del problema. L’excalde es va oferir demagògicament com intermediari entre la policia i la població, donant-se a "estimar" entre la gent congregada davant la comissaria, mentre l’actual alcalde es veia reprès amb duresa per una part dels joves.

Què està passant ? Què pensaríem de tot això si els fets es donessin en qualsevol ciutat d’Andalusia, de Galícia, de Castella, de Madrid... ? Parlaríem potser de revenja, de xenofòbia, de discriminació, d’explotació de sentiments primaris, d’aprofitament demagògic de la situació per treure’n rèdit polític ... ?

Els col-lectius que es presenten com antisistema no dubten en manipular, a favor seu, les institucions del sistema, en aquest cas la policia. Alguna cosa de semblant pot estar passant a Sabadell. No és admisible que aprofitin l’oportunitat per crear confusió, per interpel-lar hipòcritament una institució que han demostrat que voldrien que no existís.

El més greu, però, és aquesta sensació de connivència d’àmplies capes de la població en l’exigir "justícia" fins a les últimes conseqüències, d’acord amb patrons que no tenen a veure amb la necessitat de conviure ordenadament i en pau sinó amb l’afany de "demanar comptes", de buscar satisfaccions immediates més enllà del que pugui ser penalment exigible i cívicament raonable. Com tantes altres vegades, els media (especialment, i lamentable, TV3 ) s’han sumat al cor dels cridaners, sense gaire matisos. Una crònica en directe d’ahir a primera hora de la tarda semblava talment un reportatge del "far west", amb el poble amotinat a les portes de l’oficina del scheriff. El fals respecte a una opinió generalitzada que parteix de reaccions emocionals, que no té res de democràtic i molt de populista i demagògic, porta a donar per sensates propostes del tot aberrants, com la de tenir per descomptat que la jutgessa ha d’acordar, d’entrada, l’empresonament de tots els detinguts i naturalment el seu allunyament de Berga. Separar, allunyar, distingir, etiquetar... No som un poble que creu en la primacia de la llibertat per sobre de la repressió i la seguretat? No dèiem que això d’aplicar mesures preventives era el correlat de la guerra preventiva, de la doctrina dels neocons nordamericans? Deixem que la justícia faci tranquil-lament la seva feina, amb el rigor i l’atenció a la realitat dels fets provats que li han de ser propis. No pressionem per obtenir una satisfacció emocional, una punició desproporcionada que passi per sobre de les garanties més elementals i per sobre dels drets de les persones.

El que passa és un fidel reflex de la crisi de l’aplicació del dret penal, i sancionador en general, en aquesta societat globalitzada que ens ha tocat viure, a quines funestes conseqüències no som immunes per més que sovint ens puguem sentir tan orgullosos d’habitar aquest racó amable del Meditarrani anomenat Catalunya. Patim una devaluació dels models racionals d’aplicació de sancions per obtenir beneficis immediats, dins una cultura de l’eficàcia que legitima qualsevol renúncia a les garanties. Triomfa la idea d’emergència i el trasllat del debat punitiu als mitjans de comunicació. En el llenguatge mediàtic predomina el que és perentori i la simplificació del missatge, el que fa que no es pugui obtenir la matisació i l’equilibri necessaris en el tractament de temes penals. En un interessant article a EL Pais el Magistrat del T.Suprem J.A.Martín Pallín ("La sangre de las víctimas", 24/05/05), advertia que l’escenificació del dolor de manera permanent i l’apel-lació als sentiments i emocions dels ciutadans per fer política només pot conduir l’Estat a una regressió a etapes ja superades, que la legalitat constitucional no posa l’accent de la política criminal en la duresa implacable amb el criminal, sinó en la serenitat, proporcionalitat i racionalitat de la resposta.