Escuma

 

 

 



L’escuma és molt més bella però menys fonda

que l’aigua que de sempre l’acompanya,

llueix a les espatlles del corrent

enterbolit pel fum de boira blanca.

 

Calen tots els sentits per esbrinar

el que el vel escumós sovint amaga,

el que de ver ens deixa el pas de l’aigua

després de surfejar les aparences.

 

Com la veritat de l’ombra d’aquests pins

on reposa l’estrèpit del torrent

i retrobem la calma de l’estany

que ens crida a les arrels del flux del temps,

a l’aigua que ens sosté sota l’escuma.

 

 C.A.




Estany Llong. Aigües Tortes

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Ferida oberta

Contra la por