Vergonya

 

   Inevitablement, vaig començar a llegir amb molta prevenció la Declaració Institucional de la majoria conservadora del Consell General de Poder Judicial sobre l’amnistia, pels antecedents corporatius dels signants, tots ells amb el  càrrec caducat des de fa cinc anys, i la lectura fins al final em va anar produint un sensació creixent de vergonya aliena. El text, a més d’extemporani per si mateix, en el seu contingut és impropi de juristes que ocupen càrrecs rellevants en una institució com el Consell del Poder Judicial. A quins extrems han arribat? Hi ha molts aspectes que poden ser objecte de debat jurídic, i també polític, sobre la constitucionalitat, l’oportunitat i la pertinència d’una llei d’amnistia en aquests moments (el mateix Sánchez va reconèixer que aquest no era el moment previst), però la desqualificació que en fa el Consell resulta vergonyosa.

   La justificació de la seva publicació és del tot impresentable. Pretendre que aquesta aportació forma part dels estàndards europeus en matèria d’independència judicial, per repetir fins a l’extenuació que una llei d’amnistia forçosament significarà (prescindit de qualsevol motivació que pugui tenir) la invasió del poder judicial per part del legislatiu, en benefici d’una sola persona, el president del Govern en funcions, no només significa incórrer  en un apriorisme polític indegut i partidista sinó contribuir amb maledicència a crear sense cap fonament  més confusió a la delicada situació política actual afavorint els interessos de PP i VOX. S’arriba a dir que una llei d’amnistia suposa la degradació, si no l’abolició, de l’Estat de dret a Espanya.

   El text no es mereix entrar en l’anàlisi de més detalls, però un aspecte m’ha cridat particularment l’atenció, aquest que exposen literalment amb aquests termes: “En el supuesto de la anunciada proposición de ley, en la medida que viene a incidir –declarando su nulidad radical o de pleno derecho— en sentencias firmes dictadas por los Tribunales, comporta una invasión inadmisible en nuestra Constitución, en concreto, de las potestades que, en régimen de exclusividad, la Norma Suprema encomienda a los Tribunales”. És a dir, entenen que l’amnistia equivaldria a la declaració de la nul.litat radical o de ple dret de les sentències fermes dictades pels tribunals. Aquesta concepció de l’amnistia tergiversa les conseqüències d’una amnistia que no consisteixen en cap declaració de nul.litat radical o de ple de dret de les sentències dictades o dels procediments en curs, sinó l’extinció de les penes imposades o previsibles considerant els fets com oblidables (no com no comesos) per raons profundes d’interès social. Els tribunals en aplicar l’amnistia no han de fer cap declaració de nul.litat d’allò que es va jutjar o que està en procés d’investigació sinó simplement verificar l’aplicabilitat de la llei als supòsits de fet i de qualificació penal que aquesta hagi previst motivadament. La declaració de nul.litat dels fets jutjats, que podria ser total o parcial, vindrà en tot cas de la sentència del TEDH que té pendent la revisió dels fets i del dret aplicat en la sentència del procés, respecte dels quals ja ha demanat a l’Estat espanyol la informació pertinent abans de dictar-la.

   El sector conservador del CGPJ es desacredita del tot amb aquesta Declaració Institucional i contribueix a desacreditar el mateix Consell. Resulta plenament congruent la consideració que en fan els vocals dissidents: ”Con la proposición de declaración institucional se corre el grave riesgo de confundir a la ciudadanía sobre la opinión de los propios jueces y magistrados sobre el contenido de una norma que no existe y que, de aprobarse por el poder legislativo, el competente para hacerlo, se verán obligados a aplicar, o en su caso a someter a los controles constitucionales legalmente previstos... La declaración institucional propuesta, con el argumento de proteger la independencia de los tribunales, daña su imagen, ya que su independencia está suficientemente garantizada, y tan solo consigue situar a este órgano de gobierno en un campo de batalla política al que nunca debe bajar por respeto y obligada protección de la imagen de independencia e imparcialidad de aquéllos a quienes gobernamos”.