Tot allò que Junts no vol oblidar

 

 Segons que va quedar clar en la contestació i dúplica de la representant de JUNTS a la investidura de Pedro Sánchez,  Junts no admet els termes “diàleg”, “perdó”, “mesura de gràcia” i “convivència” per explicar el contingut de l’acord amb el PSOE. Tal com consta en el document amb el PSOE,  JUNTS no vol parlar de “diàleg” sinó d’un espai de negociació per contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya, fins i tot partint de posicions divergents, desenvolupant una dinàmica en termes diferents dels de la darrera legislatura. No vol parlar de “perdó” o  “mesura de gràcia” sinó d’una llei d’amnistia per procurar la plena normalitat política institucional i social i com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat. No vol parlar de “convivència” sinó d’obrir una nova etapa en què, a partir del respecte i el reconeixement de l'altre, es busqui una solució política i negociada al conflicte. I tot això perquè no vol oblidar que considera legitim el resultat i el mandat del referèndum de 1'1 d'octubre, així com la declaraci6 d'independència del 27 d'octubre del 2017.

  Seguint  el relat que imposa en els Antecedents de l’acord, JUNTS només parla d’un conflicte històric sobre el futur de Catalunya i d’una solució política i negociada per resoldre’l. La divisió social que van significar els anys del procés per a la majoria dels ciutadans de Catalunya, i el fracàs que se’n va derivar per al govern i les institucions de la Generalitat, es passen per alt. S’intenta connectar la dinàmica d’aquells anys, que JUNTS no vol oblidar, amb la dinàmica que segons Junts s’estableix amb aquest acord com una oportunitat històrica per resoldre el conflicte segons una metodologia de negociació que es dotarà d’un mecanisme internacional que tingui les funcions de d’acompanyar, verificar i fer el seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s’arribi.

   El silenci del PSOE és clamorós al llarg de la major part del document. Deixa que JUNTS s’esbravi, però es reserva posar els  propis límits o línies vermelles en els continguts que seran objecte de negociació: ”defensarà l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”,  i “apostarà per mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya”. En aquests límits les pretensions de JUNTS (referèndum d’autodeterminació a l’empara de l’article 92 de la Constitució i modificació de la LOFCA amb una clàusula d’excepció de Catalunya) trobaran una frontera infranquejable per més mecanisme d’intervenció internacional que hi hagi.

   Però tot el que JUNTS no vol oblidar en relació al passat immediat del procés i les seves conseqüències apareix amb contundència i duresa a l’article 1 de la proposició de la Llei d’amnistia que recull de manera exhaustiva la totalitat dels actes del procés susceptibles de ser amnistiats, és a dir, de ser oblidats per part de l’Estat i les seves institucions. Allò que Junts vol imposar amb el seu oblit i el seu silenci particular i escandalós es manifesta cruament  en l’amnistia que paradoxalment exigeix com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat. S’entén, esclar, els seus reptes de futur.  De fet, l’oportunitat històrica d’assolir una amnistia és el que vol materialitzar JUNTS. La resta és retòrica, més enllà de la reducció del llenguatge als límits de l’absurd polític que el PSOE ha consentit formalment per mor d’aconseguir la investidura.

   En cada un dels actes que relaciona l’article 1 de la proposició de la Llei d’amnistia es palesa el fracàs del procés que tots faríem bé d’oblidar apostant pel diàleg i la convivència, per tot allò que JUNTS no vol sentir parlar:

 A)  Los actos cometidos con la intención de reivindicar, promover o procurar la secesión o independencia de Catalunya, así como los que hubieran contribuido a la consecución de tales propósitos.

  En todo caso, se entenderán comprendidos en este supuesto los actos tipificados como delitos de usurpación de funciones públicas o de malversación dirigidos a financiar, sufragar o facilitar la realización de cualesquiera de las conductas descritas en el primer párrafo de esta letra, directamente o a través de cualquier entidad pública o privada, así como cualquier otro acto tipificado como delito que tuviere idéntica finalidad...

B) Los actos cometidos con la intención de convocar, promover o procurar la celebración de las consultas que tuvieron lugar en Catalunya el 9 de noviembre de 2014 y el 1 de octubre de 2017 por quien careciera de competencias para ello o cuya convocatoria o celebración haya sido declarada ilícita, así como aquellos que hubieran contribuido a su consecución...

C) Los actos de desobediencia, cualquiera que sea su naturaleza, desórdenes públicos, atentado contra la autoridad, sus agentes y los funcionarios públicos o resistencia que hubieran sido ejecutados con el propósito de permitir la celebración de las consultas populares a que se refiere la letra b) del presente artículo o sus consecuencias, así como cualesquiera otros actos tipificados como delitos realizados con idéntica intención.

   En todo caso, se entenderán comprendidos en este supuesto los actos tipificados como delitos de prevaricación o cualesquiera otros actos que hubieran consistido en la aprobación o ejecución de leyes, normas o resoluciones por autoridades o funcionarios públicos que hayan sido realizados con el propósito de permitir, favorecer o coadyuvar a la celebración de las consultas populares a que se refiere la letra b) del presente articulo...

 D) Los actos de desobediencia, cualquiera que sea su naturaleza, desórdenes públicos, atentado contra la autoridad, sus agentes y los funcionarios públicos, resistencia u otros actos contra el orden y la paz pública que hubieran sido ejecutados con el propósito de mostrar apoyo a los objetivos y fines descritos en las letras precedentes o a los encausados o condenados por la ejecución de cualesquiera de los delitos comprendidos en el presente artículo...

E) Las acciones realizadas en el curso de actuaciones policiales dirigidas a dificultar o impedir la realización de los actos determinantes de responsabilidad penal o administrativa comprendidos en este artículo.

F) Los actos cometidos con el propósito de favorecer, procurar o facilitar cualesquiera de las acciones determinantes de responsabilidad penal, administrativa o contable contempladas en los apartados anteriores del presente artículo, así como cualesquiera otros que fueran materialmente conexos con tales acciones.