Àngel nou (Passatges a Walter Benjamin. Portbou)

 

                                                      

 

 

Darrere la foscor del malaurat temps nostre

s’endevina l’horror als ulls de “l’àngel nou”,

l’àngel de la història que ha fixat el seu rostre

en el dolor i l’oblit dels que no tenen nom

i obre amb el seu impuls un pas a l’esperança

per redreçar el present redimint el passat

de tots els desvalguts que volen ser salvats,

com ho voldrem nosaltres a la fi del passatge.

 

Els moviments de l’aigua als peus del monument

són les baules del temps unint generacions,

i als esglaons de ferro que escalen la marjada

hi ressonen les passes d’un desig persistent:

que el pensament es giri, com les flors, cap al sol

que esclata a l’univers de la història passada.

 

C.A.