Àngel nou (Passatges a Walter Benjamin. Portbou)
Darrere la foscor del malaurat temps nostre
s’endevina l’horror als ulls de “l’àngel nou”,
l’àngel de la història que ha fixat el seu rostre
en el dolor i l’oblit dels que no tenen nom
i obre amb el seu impuls un pas a l’esperança
per redreçar el present redimint el passat
de tots els desvalguts que volen ser salvats,
com ho voldrem nosaltres a la fi del passatge.
Els moviments de l’aigua als peus del monument
són les baules del temps unint generacions,
i als esglaons de ferro que escalen la marjada
hi ressonen les passes d’un desig persistent:
que el pensament es giri, com les flors, cap al sol
que esclata a l’univers de la història passada.
C.A.
Comentaris