La mare superiora






“Marta la ferrusola,
tu que tens tants de misssals
no els vulguis tots per tu sola
que a missa som tots iguals”.

Més que el pare carbasser
la que mana i que valora
al volt del pal de paller
és la mare superiora.
La Marta que digué al Jordi
“a aquests xarnegos ni aigua,
que ens han fet un gran espoli
quan se’ns han ficat a casa”,
és la mestressa manaia
que va apilant els milions
amb els seus mestres cantaires
tot fundant congregacions.
Té missals de tots colors,
d’Andorra i de les Amèriques,
alguns d’oficis majors
i d’altres per fer les prèdiques.

Però no tot surt com voldria,
algun membre congregat
de tant en tant desafina
perquè els missals són robats,
i llavors es desanima,
fa dir misses al mossèn
per lliurar-se de les penes
que l’esperen a l’infern
quan hi arribi amb tantes merdes.

Ara que sabem el rol
de la mare superiora
només ens queda el consol
de repetir a tothora:
Marta la ferrusola,
tu que tens tants de misssals
no els vulguis tots per tu sola
que a missa som tots iguals”.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?