Àngel de Gaza




Si entre l’arbre esqueixat i els blocs de pedra
només queden les mans per protegir-te,
arrapades com ales abatudes
a la memòria i al delit de l’aigua,
i a la tristor dels ulls que ja no miren,
per què penses encara, àngel de Gaza?

Espera el teu cos al brocal d’un pou
assecat sobre terra devastada,
sense casa, sense veu ni paraula,
sense poal per enlairar-te l’ànima,
però furgues fins al fons dels teus records
per palpar-hi la terra encara humida.

Testimoni llunyà del teu dolor,
 el meu poal tampoc troba paraules
però et veig batent les ales damunt meu
per vèncer aquest horror d’una volada.
C.A.

Comentaris

Hola!

Perdona que t’ho escrigui aquí, però no he trobat cap email al teu blog.

Cerquem la col•laboració de bloguers, escriptors i viatgers de tota mena que vulguin participar amb una o més experiències de viatge per fer-ne un llibre en català.

Trobaràs les bases de participació al nostre web:

http://www.novacasaeditorial.com/ca/aquest-estiu-a-mes-de-passar-tho-be-escriu/

I si tens facebook t'agraeixo que comparteixis el post per si a algú li pot interessar: https://www.facebook.com/NovaCasaEditorial/posts/844263438957754

Gràcies.

Si tens dubtes estem a la teva disposició a l’email novacasaeditorial@gmail.com

Una abraçada, salut i bons viatges!

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?