Recordo

Recordo,
 i visc en el record
 la tria dolorosa
 d’aquell matí d’octubre.
 De cop s’aturà el temps
 i ens dividí l’espai
 de l’estança comuna.
 A tu et reservà el lloc
 del silenci profund,
 de la constant absència,
 i a mi em deixà al llindar
 dels dies que transcorren
 malgrat el teu silenci.
 Va ser cruel l’atzar.
 Bé podia haver obert
 per mi la teva porta
 i preservar per tu
 el futur dels meus dies.
 Recordo,
 i visc en el record
 el meu espai de vida
 a prop del teu silenci,
 maldant per retrobar
 l’estança dividida
 on puguis retornar
 malgrat la teva absència.

C.A.
3er aniversari de la mort de la Rosa

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre