Wertigen

   La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), que es presenta com una modificació de la Llei Orgànica de l’Educació de maig del 2006, entre les moltes Disposicions Addicionals que introdueix “ex novo”, n’incorpora una, la 38ª, que és una càrrega de profunditat dirigida directament contra el sistema d’immersió lingüística en català. Amb l’excusa d’invocar un teòric equilibri de l’ús del castellà i de les llengües cooficials en l’ensenyament, el seu objectiu mal dissimulat no és altre que el de forçar la introducció del castellà com a llengua vehicular allà on es doni la immersió lingüística en català.
   Aquesta Disposició Addicional és un exemple clamorós del que no hauria de ser una normativa educativa, ni per norma ni per educativa. En tant que norma és una barreja maldestra de conceptes reiteratius (en cada paràgraf es repeteix l’obsessió dels termes “castellà com a llengua vehicular”) amb amenaces encobertes de procedir contra el sistema d’immersió. I en la mesura que vol fer entrar el clau per la cabota de la imposició, la norma pretesament educativa, de garantia de l´ús equilibrat d’ambdues llengües, es converteix en el seu contrari, és a dir, en una forma de discriminar els alumnes per raons lingüístiques. Allà on hi ha hagut fins ara un sistema d’immersió amb el domini garantit de les dues llengües, es vol introduir la separació, la disgregació, l’enfrontament de dos sistemes que han de tenir una de les dues llengües com a llengua vehicular exclusiva.
   La norma preveu que, si hi ha immersió en una llengua cooficial, s’ha de disposar d’una oferta alternativa, sostinguda amb fons públics, perquè s’asseguri l’ús del castellà com a llengua vehicular. Si aquesta oferta pública alternativa no es dóna, entra en funcionament l’amenaça de recórrer als centres privats amb les despeses que assumirà en principi el Ministeri per repercutir-les a continuació en l’administració autonòmica. I perquè quedi ben clar, i sense cap escletxa, s’arriba a preveure un procediment administratiu especial, que regularà el mateix Ministeri i que instruirà l’alta inspecció d’educació a instància de qualsevol interessat. I per reblar el clau, traient raons jurídiques a futures resolucions judicials, s’exclou d’entrada l’atenció individualitzada en castellà com a mesura de substitució adequada al carregós sistema alternatiu, públic o privat.
   No hauríem arribat a aquest Wertigen si abans no s’hagués produït la Sentència polititzada del TC sobre l’Estatut, obrint pas a una incomprensible teorització de sistemes educatius amb simultaneïtat de llengües vehiculars. El conflicte està servit. El més trist, la instrumentalització de l’educació com a bandera d’ideologia política.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?