Cent dies


Són cent dies del calvari
d’un president amb més penes
que els dolors del sant rosari,
a punt d’obrir-se les venes.

És la història de l’Artur
a les mans del rei Junqueras,
el que li marca el futur
amb consignes i dreceres.

Si dura cent dies més
sense deixar-hi l’ossada
ja haurà fet un gran progrés
abans d’anar-se’n a casa.

Emergència!, crida el Mas,
independència!, el Junqueras,
i a tots amb un pam de nas
ens deixen a les trinxeres.

Com el nen d’aquella història,
l’Oriol ha senyalat
que l’Artur va despullat
i que ha perdut la memòria,
i als grans ens costa de veure
si era veritat o mentida,
si era una història per creure
o una faula feta a mida.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9