Mètode 3


Imaginem-nos l’escena:
al restaurant La Camarga
dues dones i una espelma,
un cambrer que s’arremanga
i posa al mig la florera
amb micròfon al darrere.

Sembla una escena normal
de dues bones amigues,
un cara a cara amical
de la Maria i l’Alícia
compartint vins i viandes
amb secrets i riallades.

Però la taula està minada
amb samfaina i detectius,
barreja cuina nostrada
amb menjars gens digestius
i es connecta amb els tres móns
de poder, diner i passions.

Hi ha un fil que ens porta als Pujols
amb motxilles cap a Andorra,
una pista amb molts revolts
que de tant en tant s’ensorra,
l’enigma d’un gran cognom
emboirat per un malson.

El fil segon va al pepé
de l’Alícia i el Moragas,
disposats a fer merder
si les coses van a males,
a dur el Mas contra les cordes
si aparegués la discòrdia.

I el tercer va al Zaragoza
i a altres magmes partidistes,
una història que s’esbossa
entre veritats i mentides,
la de l’espia comprat
que acaba sent espiat.

Al rerefons de l’escena,
darrere el vidre entelat,
hi ha un país que es mor de pena
amb l’ànim esmicolat:
Bárcenas és ja no res
amb el nou Mètode 3.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?