Mètode 3


Imaginem-nos l’escena:
al restaurant La Camarga
dues dones i una espelma,
un cambrer que s’arremanga
i posa al mig la florera
amb micròfon al darrere.

Sembla una escena normal
de dues bones amigues,
un cara a cara amical
de la Maria i l’Alícia
compartint vins i viandes
amb secrets i riallades.

Però la taula està minada
amb samfaina i detectius,
barreja cuina nostrada
amb menjars gens digestius
i es connecta amb els tres móns
de poder, diner i passions.

Hi ha un fil que ens porta als Pujols
amb motxilles cap a Andorra,
una pista amb molts revolts
que de tant en tant s’ensorra,
l’enigma d’un gran cognom
emboirat per un malson.

El fil segon va al pepé
de l’Alícia i el Moragas,
disposats a fer merder
si les coses van a males,
a dur el Mas contra les cordes
si aparegués la discòrdia.

I el tercer va al Zaragoza
i a altres magmes partidistes,
una història que s’esbossa
entre veritats i mentides,
la de l’espia comprat
que acaba sent espiat.

Al rerefons de l’escena,
darrere el vidre entelat,
hi ha un país que es mor de pena
amb l’ànim esmicolat:
Bárcenas és ja no res
amb el nou Mètode 3.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu