Les altres cares de la bombolla


  Lorenzetti, "Els efectes del bon govern" (Siena)
  
  Se’ns ha dit i platicat que de les bombolles immobiliària i financera en som responsables en bona part els ciutadans del carrer, els que vam aprofitar-nos de les escorrenties del diner fàcil que rajaven dels Bancs i Caixes sense cap control per comprar-nos un pis, un terreny, per pagar-nos un viatge, per costejar uns estudis o un modest projecte autònom o empresarial, quan la base econòmica real de les nostres circumstàncies personals i socials no ens ho permetien, i per tant ara hem d’assumir estoicament les conseqüències de l’austeritat forçada, les retallades en béns socials bàsics, l’atur, els dubtes per la solvència de les pensions, la desaparició de projectes d’inversió, d’educació, culturals i d’investigació, la inseguretat, en definitiva, pel futur de vàries generacions.
   Segurament que vam anar més enllà del que ens permetia la nostra capacitat d’endeutament, individualment i col.lectivament. I també és veritat que vam enganyar-nos (i van enganyar-nos) de manera força infantil en creure que el manà dels diners que fluïen no s’acabaria mai. Però una cosa és també ben certa: d’aquella quantitat ingent de diner només una part, i no la més important, va anar a satisfer les necessitats socials i particulars que definien els estàndards de la societat del benestar que havíem arribar a construir entre tots; la major part va anar a engruixir els fons dels qui de bon començament van contribuir a crear i a especular amb les bombolles immobiliària i financera en perjudici de l’economia industrial. Els diners que ara ens falten estan en algun lloc perquè algú els ha acaparat.
   Aquest acaparament té moltes cares amagades. Unes es troben en les acumulacions dineràries que evadeixen sistemàticament les obligacions tributàries, altres directament en els paradisos fiscals, altres en l’economia submergida, i moltes en dobles comptabilitats com les que apareixen en els escàndols de corrupció política que es van destapant. En virtut de quina força de producció és poden tenir acumulats, en pocs anys, vint-i-dos milions d’euros en uns comptes a Suïssa?
   El que resulta, però, més descoratjador, és que d’aquestes cares ocultes que la bombolla ha creat se’n nodreixin alguns polítics, i bastantes plataformes i partits polítics, i amb major mesura els que prediquen i imposen les virtuts de l’austeritat radical en els pressupostos. Quan la bombolla s’anava inflant uns quants responsables de la vida política aprofitaven les vaques grasses de la bombolla, seduïts pels partidaris del diner fàcil, per enriquir-se impunement al marge de qualsevol control públic, o per assegurar-se un sobresou permanent al marge de tota fiscalitat, o bé per enfortir la infraestructura econòmica del grup polític com si el seu sentit social només consistís en el benefici del propi partit i de les pròpies idees.
   La crisi econòmica ens castiga greument. La crisi de credibilitat en el sistema que desferma aquest aprofitament de la bombolla de part d’alguns polítics, i de bastants partits polítics, pot afectar greument la nostra salut democràtica.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?