Les roses recordades

De rosa a rosa, el record de les mans.

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Nosaltres,
amb gran tedi darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia sempre
olorosa, benigna,
amb les flors i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9