Mirada

Van Gogh : gira-sols

Tot el teu cos ha esdevingut mirada:
miren les mans el que el dolor no oblida,
els dies malastrucs, la veu cansada,
el tremolor del bes i la carícia.

Però no és sobre les coses la mirada:
concentres en un punt de llunyania
el que vols ben a prop i el que ara et parla,
un feble tel embolcallant la vida.

Ja no veus el que tan fixament mires,
creues el pas on la claror es fa dia,
el límit del que has vist i el que et contempla,
el vel del que has viscut i el que t’espera.
Veig a l’aigua dels teus ulls com arrela
la llum que des de sempre ha sigut teva.

C.A.