El cant del gall rera la nit del temps

El Bosco: Judici final
A més del significat paradigmàtic de la resurrecció, en la tradició cristiana, com a pas de l’espera, de l’esclavitud, a la llibertat i a l’esperança, hi ha una experiència quotidiana, universal, que participa d’aquest mateix sentiment traduït en la captació d’un optimisme profund que impregna totes les coses sense que puguem donar una explicació exacta o convincent del seu perquè. Rilke ho trasllueix en aquest poema:

Ets l’esdevenidor, l’aurora inmensa
sobre les planes de l’eternitat,
el cant del gall rera la nit del temps.
Tu ets el rou, les matines, la noia,
la mare, el foraster i la mort.

Tu ets la forma canviant tothora
que sempre solitària s’eleva del destí,
que resta no alabada ni planyuda,
mai no descrita, com un bosc salvatge.

Tu ets la quinta essència profunda de les coses
que es guarda de dir d’elles l’últim mot,
i es mostra als altres sempre diferent:
costa per al vaixell, vaixell per a la terra.

Tu ets de dia la dienda
que mormolant circula entre la gent,
el silenci que es tanca lentament
de nou darrera de les campanadas.

Com més el dia amb gestos cada cop
més dèbils va inclinant-se cap al vespre,
més existeixes tu, Déu meu. Puja com fum
de totes les teulades el teu regne.

(R.M. Rilke, del “Llibre d’hores”. Traducció de Joan Vinyoli)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9