Jordi

No convé que corris tant,
no vulguis matar la fera
ni facis córrer la sang
per l’amor que et desespera.
No et deixis ensarronar
pel afalacs de la dama
que et voldria entabanar
amb l’embull del seu vell drama.
Conserva la mala bava
que t’ha encomanat la bèstia,
que sobre el mar de sang blava
hi sura molta immodèstia.
Si s’esllangueix la sentor
que deixa anar la princesa,
abandona-la al racó
i canvia la contesa:
puja al llom del drac valent
brandint la llança del llibre,
que les flors són pansiment
però el llegir et farà més lliure.

C.A.

Comentaris

suen ha dit…
M'ha agradat molt!

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9