Fràgils


El Poder Judicial demana que es matisin diferents aspectes de la reforma de la Llei d’Estrangeria, entre ells el que preveu com infracció greu (sancionable amb multa de fins a 10.000 €) el fet d’acollir un immigrant en situació irregular durant un cert temps, pel simple fet de protegir-lo, perquè es pensa que amb aquest comportament es promou la permanència irregular d’un estranger a Espanya. Considera el Poder Judicial que així es poden criminalitzar les activitats purament solidàries dels qui, per exemple, acullen i atenen els immigrants arribats en pasteres. És ben veritat que en aquest punt la Llei es fica on no li toca, com fa a vegades. Com es pot sancionar legalment una conducta simplement altruista davant el dèbil?

Seguint aquesta mateixa ona, em trobo amb l’esplèndid article de Martín Garzo (Elogio de la fragilidad”), i penso que la capacitat de percebre la pròpia fragilitat personal com una “qualitat de la vida i de la bellesa” pot ajudar a comprendre les situacions d’extrema fragilitat en què es troben molts immigrants, i que aquest fet funda la civilització i està a la base de totes les lleis i de totes les normes de convivència: “No hi ha hagut mai un valor de civilització que no impliqués la idea de feminitat, de tendresa, de compassió, de no violència, de respecte a la debilitat... La primera relació del nen amb la civilització és la relació amb la seva mare” (Romain Gary, “La nuit sera calme”)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?