Tardor


Hi ha dies que es retarden, que no passen,
instal.lats al si del pur entretemps,
sense res abans, sense res després,
lliurats a l'instint de les coses blanes.

Les busques s'han penjat a les capçades
i juguen amb el sol de l'inrevés:
estranyament, no creix ni avança el temps,
dura tan sols, com si volgués quedar-se.

Perdura i cau com les fulles dels arbres,
no vol fugir ni anar més endavant,
vol guardar el pes i el pensament de l'aire.

Hi ha dies que només són una tarda,
una claror distesa en els brancalls
per mantenir la lleu frisor de l'ara.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?