Nova York


S’esvaniran els dies de Nova York, es fondran els carrers
i els rostres que demanava Whitman, els fantasmes incessants
i inacabables, caminant per les voreres de Manhattan.
Però abans reposaran amb la calma matinal de Bryant Park,
resseguiran pels carrers de Harlem l’Avinguda Malcolm X
i a la talaia de Rockefeller Center recitaran Lorca:
“La luz es sepultada por cadenas y ruidos
en impúdico reto de ciencia sin raíces.
Por los barrios hay gentes que vacilan insomnes
como recién salidos de un naufragio de sangre”.

Somiaran l’esvoranc de l’horror al cementiri de Saint Paul
i es desvetllaran entre les parets del malson de Wall Street.
Reprendran els passsos dels immigrants a les sales d’Ellis Island,
avançant pels carrers de Chinatown, de Tribleca i Greenwich Village.
Es perdran amb plàcida indolència pels espais tranquils del Whitney,
sorpresos per la quietud i la claror solitària de Hopper.
Travessaran de vespre els portals lluminosos del Pont de Brooklyn
i sentiran a l’altra banda de l’illa, pel cantó del Hudson,
de nou el ressò profètic de Lorca planant sobre les aigües
de l’imperi en crisi, per viure amb Whitman al regne de l’espiga:
“Duerme, no queda nada.
Una danza de muros agita las praderas
y América se anega de máquinas y llanto.
Quiero que el aire fuerte de la noche más honda
quite flores y letras del arco donde duermes
y un niño negro anuncie a los blancos del oro
la llegada del reino de la espiga”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?