Correspondències


El posat de Ratzinguer i l’escenografia que l’envolta s’assemblen tant a les del Papa del Polònia que ens dispensen d’haver-nos de capficar massa amb els desastres que predica. Però per altra banda el que diu parlant de la crisi de la fe catòlica per la influència deletèria i destructiva d’una certa cultura moderna, i sobre el posicionament de l’home com a únic patró de la creació que porta a l’arbitri del poder, als interessos egoistes i a l’explotació, s’assembla tant al que prediquen ara mateix els apòstols del neocapitalisme (Paulson, Benanke i Cia a EU, i els seu col.legues a la UE) sobre els desastres de les institucions financeres, el seu descontrol i la influència perversa de la desregulació imperant en el sector, amb termes apocalíptics propis de la fi dels temps neolliberals, atribuint els mals de la crisi a causes tan vagues i deletèries com els actius tòxics, les vendes en curt i les posicions especulatives a la baixa, totes elles definitòries d’una diabòlica cultura orientada al guany immediat, que ja no sabem amb quin discurs quedar-nos, si amb el de la crisi de la fe que predica el Papa o amb el de la crisi financera dels taurons de Wall Street. Algú ens podria explicar la diferència, si és que realment existeix, entre un i altre discurs, en aquest temps de retorn de la incertesa ,quan el que no sabem és més decisiu que el que sabem i quan la correspondència entre el saber i el poder s’enfronta als límits respectius de la ignorància i la falta de legitimitat ?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu