Àngel d'Etiòpia


Giovanni Marrozzoni: "La carícia" (XI premi internacional de " Metges del Món")
Sota el cel emplomat del teu país
t'han abatut les ales del mirar,
s'han assecat les aigües pel pendís
de les conques que eixien a vessar
i restes cec i trist sobre el pedrís
on enyores les ganes de volar,
d'abastar el sol, l'ocell i el paradís,
la llum de l'horitzó amb la teva mà.
El frec d'una altra mà que et fa carícies
omple de mar les conques dels teus ulls,
i es desfà la penombra amb la celístia
del gest madur i serè amb què l'aculls,
mentre em sento el palmell fregant les ales
que reprenen el vol sobre les aigües.
C.A.

Comentaris

Anònim ha dit…
Cintu, m'acabes de deixar ben parat amb el teu comentari al bloc de "LaRiera48". Fins quan, Cintu, fins quan aquesta ceguesa amb el PSC? Civit va dimitir per molt menys, vas dir res, aleshores? És molt greu el que ha fet en Bassas a la FAVM, i ara aquest tema, però tu, el teu fill, i en Salicrú esteu clonats, dieu exactament el mateix a tot arreu. I no busquis refugi al bloc d'en Salicrú davant l'allau de crítiques que està rebent en Bassas a llocs com el capgros.com. Ni plataformes ni punyetes: gent, ciutadans, que diuen que ja en tenen prou! No oblidis que el PSC va obtenir 13.000 vots davant els 90.000 que podien anar a votar, i això no li dóna immunitat.
2:05 p. m.
Anònim ha dit…
Cinto, en tot cas "tots contra el govern". M'estranya aquests errors de llenguatge en un advocat com tu. La FAVM no està "contra l'Ajuntament", sempre ha fet propostes per davant de protestes. Van ser ells els que van tocar el crostó primer. Ara, m'imagino que tu ets incapaç de veure les coses amb un altre color i amb un perfum que no sigui el del PSC. Massa fanatisme, Cinto, per a aquestes sigles. "Autoproclamats" dirigents veïnals: també t'equivoques. "Baixesa política dels regidors de l'oposició": i la baixesa dels del govern, no la veus. Prou, Cinto, prou, la gent n'està ben tipa.
2:14 p. m.
cinto amat ha dit…
Pep, no sé quin Pep ets (vull dir que aniria bé que t'identifiquessis perquè ara mateix no sé amb qui estic parlant...) No es tracta, em sembla de ceguesa vers el PSC ni convé barrejar un Partit amb una cacera a un regidor, que és el que s'ha produït. No vaig dir res del tema Civit perquè en desconeixia les interioritats i es va plantejar, pel que recordo, en termes totalment diferents. Dius que és molt greu el que ha fet en Bassas a la FAVM però no em dius en què conisteix això que segons tu és mol greu, i aquó, esclar, hi ha la diferència. No busco refugi al Blog d' en Salicrú: simplement alló es parlava del tema i em va sortir espontàniament el comentari que hi vas llegir, si bé tot és matisable i sóc conscient que vaig fer el comentari pel broc gros. T'emplaço a llegir aquí mateix un comentari més llarg i matisat que en penso fer, ja que aquí has vingut a retreure-m'ho. No passa res, a qualesvol lloc es pot discutir, això sí, sortint de l'anonimat.Efectivamentl hi ha molts ciudans que pensen, i a vegades ho diuen , que ja en tenen prou d'aquesta corda: hauríem de situar els que dius tu i els que dic jo, i cadascú al seu lloc. Estem parlant del PSC o del motius que pot o no tenir en Bassas per dimitir ? No et sembla que són coses diferents ? Perquè si tot ho centres en el PSC estàs donant la raó a en Salicrú quan diu que hi ha qui no aguanta més que el PSC continuï governant. És aquest el problema ? Llavors no em vaig equivocar de gaire al fer el comentari pel broc gros... Si no és aquest el problema, caldrà aprofundir on veus tu els motius de la dimissió... Ningú no és immune, ja ho sé, però és ben absurd muntar un pim-pam-pum perquè sí, sense motius objectius, només perquè algú pensa que aquest és el joc que tothom ha de seguir...

Marc, tampoc sé qui ets. Tu em coneixes i jo no. Sisplau, idendifica´t perquè poguem parlar d'igual a igual. No veig on són els "errors de llenguatge". Vaig fer el comentari pel broc gros, ho reconec, però no veig que això sigui un error de llenguatge. Quan dius que van ser ells els que van tocar el crostó primer, tampoc no sé de què em parles, ni de quin crostó es tracta, i de tota manera m'estàs reconeixent que parteixes d'una posició de Tots (??) Contra. No em sembla una actitud correcta partir d'una predisposició contra el govern municipal i buscar artificialment motius contra un regidor per justificar-la a posteriori. Et dic el mateix que al Pep : el problema és el PSC , el Govern municipal o en Bassas ? No confonguem ni ens confonguem. Miro de no ser fanàtic, no he estat mai militant del PSC. Però m'agraden les coses clares i el xocolota espès. Pel que dius, estàs d'acord amb la utilització que en fan el PP i CiU. Ja hem arribar al cap del carrer... No és que cadascú no tingui el dret d'utilitzar les armes polítiques de la manera que li sembli, però no convé barrejar motius ni justificar tots els procediments. Tens raó en una cosa : no havia d'haver dit "autoproclamats dirigents veïnals ". Me n'excuso, i estic segur que em va sortir espontàniament després de llegir l'entrevista del Cap Gros al President de la FAVM en la que reconeixia que es va presentar al càrrec perquè no hi havia ningú més .No hauria, doncs, d'haver dir, "autoproclamat" sinó "autopresentat perquè no hi ha ningú més".
5:02 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del Val
Més informació