"Merma !"

Mas considera que la formació del Govern d’Entesa significa “una certa merma de l’estructura política democràtica de Catalunya”. “ Una certa merma”, és a dir, un nivell indefinit però suficient per crear un dubte sobre la manca de legitimitat d’aquest Govern. El que em sorprèn, però , és el terme “merma” que, com sospitava, no trobo en cap dels diccionaris de català que he consultat, un castellanisme pur i dur. En aquesta hora transcendent per a CiU ens trobem amb què el nacionalisme català de dretes expressa els seus dubtes sobre la legitimitat democrática del Govern en castellà. Un acte fallit, com li sol passar a la dreta catalana, més familiaritzada amb el castellà quan es tracta d’assumptes d’economia i de govern.

Si hem de parlar, doncs, de “merma” ( i no de “minva”), veiem que hi ha “mermes” per tothom: CiU ve “mermant” des de les les eleccions del 92, i en aquestes últimes, que havien de significar la recuperació incontestable, ha perdut el 10% dels votants, si bé el PSC i ERC han perdut el 23’78 % i el 24’36% respectivament. “Merma” per donar i per vendre.

Mas té un problema: la intolerancia. Tothom s’equivoca menys ell. Aniria bé que aprengués a comptar-se de tant en tant entre els que s’equivoquen. Una de les qualitats que els ciutadans més apreciem en els polítics és que reconeguin que s’equivoquen. Josep Pla, en les seves cròniques sobre l’adveniment de la Segona República, explica una sucosa anècdota (recollida d’en Salvatella) de qui fou president de la Primera República, el català Estanislau Figueras: “Estanislau coneixia a fons la tolerància, la creença de què la debilitat humana és infinita, la sensació que el món no té remei i que tots som aproximadament iguals. El senyor Estanislau, a més, era un gran advocat... Un dia, presidint un Consell de Ministres, va dir en català (hi havia molts catalans a la Primera), a pesar de ser un home d’una gran educació i d’una pulcritud extrema: Senyors, ja no aguanto més. Els seré franc: estic fins als collons de tots nosaltres ! Aquest “nosaltres” demostra fins a quin punt Figueras era comprensiu i tolerant”.

Si l’Artur Mas s’inclogués en aquest “nosaltres” en què tots “mermem”, no gosaria posar en dubte la legitimitat democràtica del Govern d’Entesa.-