Cançó del silenci



Fores al principi l’amiga del verb,
serventa amorosa del so i de la parla,
càlida companya de la veu que es perd
fonent-se a l’entranya de cada paraula.

Balma protectora d’allò que no es veu,
espai infinit sense imatges ni història,
matriu creadora on habita la deu
que m’obre al desig, la raó i la memòria.

Sospires i vius amb només dues notes,
la remor de l’aire bleixant entre els arbres
i el soroll de l’aigua que aculls i bressoles.
Hi ha un deix de pau nova suspesa a les branques
i una calma fonda que ignora les hores
estesa al compàs de les teves besades.

C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?