Cançó del silenci



Fores al principi l’amiga del verb,
serventa amorosa del so i de la parla,
càlida companya de la veu que es perd
fonent-se a l’entranya de cada paraula.

Balma protectora d’allò que no es veu,
espai infinit sense imatges ni història,
matriu creadora on habita la deu
que m’obre al desig, la raó i la memòria.

Sospires i vius amb només dues notes,
la remor de l’aire bleixant entre els arbres
i el soroll de l’aigua que aculls i bressoles.
Hi ha un deix de pau nova suspesa a les branques
i una calma fonda que ignora les hores
estesa al compàs de les teves besades.

C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?