La plantofada



El rei artur rediviu a la taula convergent
ha fustigat l’enemic, perseguit el tripartit,
ha blasmat, sense rubor, el carmel i el tres per cent,
ha reclamat el govern i ha clamat que l’han traït.

Després d’apujar el llistó tot exigint drets històrics,
s’esmunyí el murri per sota i a madrid anà corrent,
on s’havien d’ajuntar, segons deien els retòrics,
els destins del zapatero amb els seus de president.

Com que li falten escons per completar la jugada,
ha trucat a la moncloa demanant sociovergència,
suposant que el pesecé, que ha rebut la patacada,
se li hauria de rendir sense oposar resistència.

Però heus aquí que a l’acostar-se per veure’n el resultat,
sent la mà del pep montilla que li venta plantofada
i l’artur, ull de vellut, es queda bocabadat
mentre algú de dins li etziba: “no tornis altra vegada !”.


C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9