Paisatge amb candidats

Brueghel: "Paisatge amb la caiguda d'Ícar"

En Mas, l’home del xec, ara vol anar al notari per deixar constància fefaent de què els seus compromisos van a missa. Si jo fos notari, li explicaria que les actes notarials no serveixen per al que ell vol. L’acta notarial només dóna fe de la persona que l’atorga, de la data en què es porta a terme i del que s’hi diu, no de la bondat o exactitud del que s’hi exposa, i encara menys del grau de compliment futur. I per això ja en tenim prou amb els media, notaris virtuals de la realitat on corren a signar diàriament tots els candidats amb propostes que recorden les ofertes dels Bancs i Caixes: “obri una llibreta o un compte corrent i li oferim una vaixella a preu de ganga” (“doni’m el vot i li garanteixo un xec al portador o una estada al balneari”)

Però els candidats saben que les seves promeses se les emporta el vent, per més que pretenguin crear o fixar la realitat amb mitjans virtuals. La vida quotidiana va per un altre camí. Com en la pintura de Brueghel, el pagès continua llaurant, el vaixell segueix la seva singladura i el pastor es fixa només en les ovelles: ningú fa cas del drama d’Ícar que cau al mar amb les ales foses per l’escalfor del sol; el paisatge resta indemne, indiferent a l’espectacle. Talment el que els passa als candidats amb ales de cera que ja degoten abans d’alçar el vol de la campanya. No cal una rectificació de la volada d’aquests candidats ?