Oracle

Digue'm, oracle, el govern

que em poden portar les urnes,

quines forces de l'avern

pariran les aus nocturnes.

Per sobre el mas cavalcant

vindrà l'ombra del pujol,

genet cregut i rampant,

sense brida ni control ?

Tindrà el montilla prou nassos

per aturar aquest corser

que brandint xecs a cabassos

promet allò que no té ?

O bé serà hipnotitzat

i al no poder resistir

li consentirà el pecat

del dret a poder escollir ?

Compartiran llit i taula

a la sala de palau

i faltant a la paraula

em consumaran l'afrau ?

Digue'm, oracle, que no,

que a la torre del castell

no onejarà més penó

ni girarà altre penell

que el que es mereix aquest tracte:

dins quatre parets, tot sol,

sense ajuda ni consol,

el mas amb el seu contracte.

No em portis, no, bon oracle,

a la taula tripartida,

que no vull més espectacle

ni repetir la partida.

O almenys no donis la clau

a qui sempre va sobrat:

obre-li el pas a palau

sense cap as amagat.

Aquí els tens, no te n'adones ?,

t'impetren la bona nova

però les notícies que els dónes

els semblen la sopa bova.

Vindran per tots sants, ben junts,

a consultar-te al teu temple,

i a l'endemà, amb els difunts,

es barallaran com fan sempre.

Oracle savi i prudent,

no els hi llencis exabruptes:

per mantenir-los contents

treu-los a tots dels seus dubtes.

C. A.