Oracle


Digue'm, oracle, el govern
que em poden portar les urnes,
quines forces de l'avern
pariran les aus nocturnes.
Per sobre el mas cavalcant
vindrà l'ombra del pujol,
genet cregut i rampant,
sense brida ni control ?
Tindrà el montilla prou nassos
per aturar aquest corser
que brandint xecs a cabassos
promet allò que no té ?
O bé serà hipnotitzat
i al no poder resistir
li consentirà el pecat
del dret a poder escollir ?
Compartiran llit i taula
a la sala de palau
i faltant a la paraula
em consumaran l'afrau ?
Digue'm, oracle, que no,
que a la torre del castell
no onejarà més penó
ni girarà altre penell
que el que es mereix aquest tracte:
dins quatre parets, tot sol,
sense ajuda ni consol,
el mas amb el seu contracte.
No em portis, no, bon oracle,
a la taula tripartida,
que no vull més espectacle
ni repetir la partida.
O almenys no donis la clau
a qui sempre va sobrat:
obre-li el pas a palau
sense cap as amagat.
Aquí els tens, no te n'adones ?,
t'impetren la bona nova
però les notícies que els dónes
els semblen la sopa bova.
Vindran per tots sants, ben junts,
a consultar-te al teu temple,
i a l'endemà, amb els difunts,
es barallaran com fan sempre.
Oracle savi i prudent,
no els hi llencis exabruptes:
per mantenir-los contents
treu-los a tots dels seus dubtes.
C. A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu