El DVD de Talleyrand-Mas
A Talleyrand no se li hauria ocorregut res millor, si hagués pogut, que editar un DVD com el que ha repartit CiU (“Confidencial.cat”), just abans de començar la campanya electoral, per denigrar el seu rival Fouché, tractant-lo de conspirador i traïdor. Perquè posat en la tessitura de tractar els seus competidors de conspiradors i intrigants, que van desfer la gran “il-lusió” que s’havia creat amb el resultat de les eleccions del 2003, Mas se situa en el lloc de Talleyrand. És a dir, la manera aristocràtica i visionària de fer política, que seria la pròpia de CiU segons aquest muntatge, versus la manera presentada com intrigant i manipuladora dels seus adversaris. Els dos primers capítols del DVD, així com el titulat significativament “una ombra a la foscor”, cap al final, referint-se a Montilla, són molt reveladors en aquest sentit.
El problema està en què la rivalitat a vegades necessita la concurrència de l’adversari per salvar segons quines situacions, com les que van haver d’afrontar junts Fouché i Talleyrand amb el retorn de Lluís XVIII. Zweig ("Fouché, retrat d'un home polític", Quaderns crema), recordant Chateaubriand, descriu magistralment l’escena del coix Talleyrand anant de bracet amb Fouché davant del rei en aquella ocasió, com “el vici repenjat en la traïció”. De moment, i ja que Mas així ho ha volgut, deixem-ho en aquest aire de superioritat artificial que s’autoatribueix CiU enfront de tots els seus contrincants. Superioritat que pot coixejar, i molt, sense trobar on repenjar-se, a l’hora de buscar parella per bregar amb el poder napoleònic.
El problema està en què la rivalitat a vegades necessita la concurrència de l’adversari per salvar segons quines situacions, com les que van haver d’afrontar junts Fouché i Talleyrand amb el retorn de Lluís XVIII. Zweig ("Fouché, retrat d'un home polític", Quaderns crema), recordant Chateaubriand, descriu magistralment l’escena del coix Talleyrand anant de bracet amb Fouché davant del rei en aquella ocasió, com “el vici repenjat en la traïció”. De moment, i ja que Mas així ho ha volgut, deixem-ho en aquest aire de superioritat artificial que s’autoatribueix CiU enfront de tots els seus contrincants. Superioritat que pot coixejar, i molt, sense trobar on repenjar-se, a l’hora de buscar parella per bregar amb el poder napoleònic.
Comentaris