Llibres / JESÚS MONCADA : ESTREMIDA MEMÒRIA

Prenc el testimoni que em passa en Ramon Bassas, i, no sense cert rubor, assenyalo cinc llibres que em sembla que m’han deixat una emprempta, en el sentit de possibilitar claus d’interpretació futures, d’obrir noves perspectives, de servir com de base per anar integrant una línia, unes preferències, una mena de cànon personal, un entre molts de possibles, buscant en la lectura més un mitjà per explicar-me coses, un estímul, que no pas un simple refugi o un lloc on m’expliquin coses.

- D’adolescent:"Les aventures d’ Oliver Twist", de Ch. Dickens. M’identificava absolutament amb el protagonista, i suposo que va fer les vegades del còmic-dramàtic o dels llibres d’aventures que mai m’havien agradat gaire.

- De jovenet: "es vivien Recull de poesies" de Joan Maragall, que em va mostrar la transparència de les paraules, de les coses dites bellament, musicalment, entenedorament. Em va obrir al llenguatge poètic com el més condensat, precís i generós, el més necessari i més universal.

- De jove : " Incerta glòria", de Joan Sales. Em va apaivagar dels malentesos i del malestar de la guerra civil, una referència constant durant els anys seixanta. Vaig entendre moltes de les coses que devia haver passat el meu pare, creient, desconcertat, maltractat, i tanmateix esperançat.

- De jove, amb certa edat: "Naturaleza, historia, Dios", de Xabier Zubiri. Un punt de referència per explicar-me raonadament les preguntes d’algunes coses fonamentals. Un dels records més entranyables que guardo és haver pogut fer un curset amb ell el 1972.

- D’adult: "Mañana en la batalla piensa en mí", de Javier Marías. Una autèntica troballa d’estil i pensament, demostració que la millor narració és una reflexió constant sobre el llenguatge arrelat a la pròpia experiència, real o possible, passada o en procés, consumada o encara en acte.

Per la curiositat:

Últim llibre comprat :" Las malas pasadas del pasado", de Manuel Cruz.

Últim llibre acabat: "La velocidad de la luz", de J. Cercas.

Llibres que llegeixes en aquest moment: "¿Dónde está la sabiduría?", de H.Bloom; "Arden las pérdidas", de Gamoneda; "Càlcul d’estructures", de Joan Margarit.

Aquesta tarda ha mort Jesús Moncada : estremida memòria.

Rigorós, honest, donat totalment a la creació literària partint del seu petit món de Mequinensa que converteix en arquetípic. Allunyat dels mitjans mediàtics per opció personal. "Camí de sirga", ja un clàssic; "La galeria de les estàtues", quan la llegia em venia una i altra vegada al cap la idea d’aprofitar el vigor de les narracions, la seva expressivitat, per fer-ne un muntatge teatral, ni que fos a base de monòlegs successius, em sembla estrany que encara ningú no ho hagi fet perquè és un text que està reclamant ser escoltat en veu alta; "Estremida memòria", per mi la millor de les tres:

"La claror restitueix els límits de l’habitació, dreça les altes parets emblanquinades, dibuixa l’embigat negre del sostre. Entren els crits de les gavines, el toc de difunts".