quadern d'en Cinto Amat

Ens ha deixat la pedagoga Marta Mata , mestra de mestres, introductora durant la dictadura franquista de la modernització de mètodes en l’ensenyament, primer en semiclandestinitat, mitjançant la creació d’una xarxa d’escoles privades, moltes d’elles en règim de cooperativa, i després durant la transició mitjançant l’escola d’estiu Rosa Sensat destinada al reciclatge i actualització permanent de mestres. Guardo un gratíssim record d’aquelles jornades dels mesos de juny i juliol de la segona meitat dels setanta, a l’Autònoma, que aplegava multitud de mestres ansiosos per nodrir la seva preparació davant els canvis que es produïen al país, mestres encara i sobretot autodefinits per la seva vocació de servei als nois i noies, amb pocs recursos i amb il-lusió i dedicació per donar i per vendre. Aquell sentit vocacional després he vist que s’ha anat substituint per un sentit més professional, segurament necesssari però progressivament contradictori amb la convicció que des de l’escola es po...

Gustav Klimt: "Adele Bloch-Bauer I" (1907) El quadre més car mai venut (106'8 milions €) Gustav Klimt: "Judith i Holofernes" Doble o meitat (de preu) ? Conclusió: Qui el tingui, que l'ensenyi (el quadre)

Maragall ve de l’olimp, és amic dels déus de roma i com ells anhela el cim i cenyir-se la corona. Vol el ceptre a la primera, mes fracassa el seu intent davant la força trempera del pujol impenitent. Ho assoleix a la segona picant l’ullet a l’esquerra, però la dreta no perdona i li declara la guerra. Amb l’eufòria del moment porta els amics al tinell i allí signa el document que el farà anar de clatell. Se li escapen els carods que fugen a perpinyà i el tres per cent dels pebrots ho acaba d’emmaranyar. Té molts rocs a la sabata i l’il-lustre conseller, amb cap però sense corbata, no li arregla el galliner. Cada debat es fa etern i entre el carmel i els bracons la bona obra de govern va a empentes i rodolons. Per sortir de l’embolic pren nou aire i noves vistes i es disposa a fer anar el pic per terrenys nacionalistes. I s’enfila amunt, amunt, i el partit l’hi perd la pista, i quan és al capdamunt es troba el mas fent el pispa. Els prohoms del tripartit l’han lligat de mans i peus, no l...

Ja tenim nou Estatut: maragall pot respirar i el montilla pot tornar per fixar el que s'ha mogut. Ja tenin nou Estatut: s´ha lluït l'amo del mas i ha deixat un pam de nas als qui el veien boterut. Ja tenim nou Estatut: el carod té un gran cacau, puigcercós li ha pres la clau i un dels dos serà el cornut. Ja tenin nou Estatut: el piqué fa el carnaval i ens ensenya l'orinal amb tot el verí begut. Ja tenim nou Estatut: a can saura ecologista tanta joia no era vista des del temps del gran pesuc. Ja tenim nou Estatut, qui bramava ja ha perdut i qui es feia el collonut al final s'ha vist fotut: qui gemega ja ha rebut.

- Perquè l’Estatut que es presenta a referèndum és el resultat d’un procés de negociació sobre la proposta sortida del Parlament de Catalunya. Per molts canvis que s’hagin introduït, la iniciativa ha sortit del Parlament català i ha seguit els tràmits previstos legalment. Era il-lús pensar que s’acceptaria directament el text proposat pel Parlament perquè així ho va prometre el President Zapatero en un meeting electoral (encara que immediatament va matisar la condició que s’havia d’ajustar a la Constitució). Tothom sabia que això era impossible tant des del punt de vista polític com des del punt de vista jurídic, social, econòmic i històric. - Perquè els canvis introduïts respecten la columna vertebral de la proposta : sentit del prèambul amb el reconeixement del fet nacional expressat pel Parlament; relació de drets que compromet l’Administració; Consell de Justícia i preeminència del Tribunal Superior de Catalunya; tipologia de competències que en garantitza l’aplicació i marca pau...

El Titol VI relatiu al finançament (articles 201 a 221) de l'Estatut ha passat per canvis importants respecte del contingut de la proposta del Parlament. Aquests canvis són els següents : - En el terreny dels principis , les relacions d’ordre tributari i financer entre la G. i l’Estat no es regulen només per l’Estatut , com deia la proposta, sinó per la Constitució, per l’Estatut i per la Llei Orgànica de Finançament de les CCAA (article 201), matisant-se en la nova Disposició Adicional 12ª que s’han d’interpretar harmònicament les normes d’aquesta última i les de l’Estatut. De manera que ja no és d’aplicació preferent l’Estatut en cas de conflicte normatiu, però sí que es precisa que el finançament de la G. no ha de comportar efecte s discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres CCAA, havent-se de respectar els criteris de solidaritat. La nova Disposició Adicional 4ª concreta que la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha d’avaluar el complime...

Pocs canvis significatius s’introdueixen en el Títol V (articles 174 a 200) del text de l’Estatut sotmès a referèndum respecte de la proposta del Parlament en el que es refereix a la relació amb l’Estat, les altres CCAA , la UE, i a l’acció exterior de la Generalitat, de manera que es manté l'òrgan vertebrador de la bilateralitat , la Comissió Bilateral Generalitat-Estat . Els canvis resultants són els següents: - En la designació dels membres del T. Constitucional i del Consell General del Poder Judicial ( article 180 ), de la participació en els processos de designació desapareixen les propostes que havia de formular el Parlament. - En la designació de representants en els organismes econòmics i socials, des del Banc d’Espanya fins al Consell de Rádio i TV ( article 182 ), l’expressió "designa representants en els òrgans de direcció" es converteix en " designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció". Respecte d’a...

Acabo amb l’anàlisi de les modificacions més rellevants que experimenta el text de l’Estatut respecte de la proposta del 30 de setembre que va sortir del Parlament de Catalunya, en matèria de competències: - En Jocs i espectacles , desapareix l’apartat 2 de l’article 141 ( “La Generalitat participa en els rendiments dels jocs i les apostes d’àmbit territorial estatal”) - En medi ambient, espais naturals i meteorologia , desapareix de les submatèries de la competència compartida la relativa a la intervenció en els procediments d’avaluació ambiental en obres instal-lacions i activitats i dels plans i programes que afectin el territori . La proposada competència exclusiva en meteorología passa a ser el reconeixement que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi . Desapareix la participació en les entitats internacionals en aquesta materia. - En mercats de valors , desapareixen les submatèries de la competència compartida relatives a règim d’incompatibilit...

En matèria de competències ( Títol IV, articles 110 a 173 ) el text de l’Estatut que se sotmet a referèndum presenta modificacions respecte de la proposta del Parlament del 30 de setembre. Quant a la seva tipologia , innovadora tècnica jurídica utilitzada per delimitar les facultats de la Generalitat i de l’Estat en cadascuna de les matèries , es pot dir que es manté la part substancial de la proposta, amb aquests retocs: - En les competències exclusives , la potestat legislativa, com la reglamentària i la funció executiva, que correspon a la Generalitat, passa de ser "íntegra i excloent" a ser només "íntegra" . - En les competències compartides es reconeix a la Generalitat la potestat legislativa, aíxí com la potestat reglamentària i la funció executiva, però no la integritat que la proposta contenia respecte de les dues últimes. - En les competències executives es reconeix la potestat reglamentària i la funció executiva, però no la integritat d’aquesta ...

" No hi ha terra de promissió fora del cos; o de la paraula" (Eugenio Andrade, "versos d'hivern") Barrat el pas de l’última sortida, atrapat i vençut darrere els vidres, ni tu ni jo tenim presa la mida del que ens espera al terme d’aquests signes, quan s’acabi el malson de la fugida: la teva, vers la terra que somies; la meva, vers la por de l’acollida, i les dues creuant-se a les envistes de la barca perduda i perseguida, de la casa volguda més que els dies. Vençut tu, i vençut jo, ja no sé qui fa ús d’aquest codi de socors, ni qui està a l’altra banda per desfer aquest hòrrid miratge de temors, si no hi ha més espai que el que ens reté entre el teu cos i la meva paraula, entre el meu cos i la teva paraula.

Tot i la concurrència de canvis significatius respecte de la proposta del Parlament de Catalunya en aquest camp ( Títol III, articles 95 a 109 ), es pot dir que es mantenen en l’Estatut que es presenta referèndum els tres principis que la inspiraven: descentralització, atribució de competències jurisdiccionals quasi plenes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i recerca d’eficàcia en l’atribució de competències concretes respecte del personal de justícia i mitjans materials. Es manté, doncs, l’estructura de la proposta que ja vaig comentar : creació del "Consell de Justícia de Catalunya", competències jurisdiccionals del T.Superior i relació detallada de les funcions o competències normatives, executives i organitzatives amb relació al personal i als mitjans materials. La mateixa poposta ja preveia que la reforma s’havia d’acompassar amb la de la Llei O. del Poder Judicial i de l’Estaut orgànic del M. Fiscal per esdevenir eficaç (Diposició Addicional novena). Per ev...

El sorprenent canvi de la direcció d ’ERC respecte del referèndum de l’Estatut, passant per un pronunciament a favor del “vot nul polític”(justificat reiteradament en base a què calia evitar de totes maneres sumar el “no” d’Esquerra al “no” del PP, i mirar de posar de relleu el perfil propi com a partit) fins arribar a assumir el posicionament dels militants decantats majoritàriament pel”no” en les assemblees locals, manifesta un problema de fons que s’acostuma a relacionar amb la qüestió de la representació política, plantejant-se si en definitiva pot admetre’s en un partit de govern el funcionament assembleari o de “democràcia directa”. El que ERC va decidir fou ni més ni menys substituir el criteri raonat de la seva direcció, madurat en els corresponents òrgans una vegada mesurats els “pros” i els “contres”, pel criteri resultant de la suma de les voluntats individuals dels seus militants. Va mantenir ERC amb aquest canvi la seva coherència com a subjecte col-lectiu polític ? En el...

Drets, deures i principis rectors (Títol I, articles 15 al 54).- Pel que fa a la innovadora aportació de l’Estatut a la regulació concreta dels drets i deures, el contingut del text que es sotmetrà a referèndum queda pràcticamet tal i com es va proposar pel Parlament de Catalunya, i per tant es podrien repetir les consideracions que des d’aquest modest àmbit d’opinió ja es es van exposar . En el text tal com queda s’introdueixen només els següents matisos: - Es matisa l’article 20 i s’afegeix al fet que "totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort" la previsió que tenen també dret a "rebre un tractament adequat del dolor i cures pal-liatives integrals". - En els drets i deures en l’àmbit de l’educació es manté l’article 21 proposat i s’hi afegeixen altres cinc aspectes: la gratüitat, el dret a la formació professional i a la formació permanent, el dret als ajuts públics, dret a rebre suport de les persones amb necessitats educat...