Codi de vençut

" No hi ha terra de promissió

fora del cos; o de la paraula"

(Eugenio Andrade, "versos d'hivern")

Barrat el pas de l’última sortida,
atrapat i vençut darrere els vidres,
ni tu ni jo tenim presa la mida
del que ens espera al terme d’aquests signes,
quan s’acabi el malson de la fugida:
la teva, vers la terra que somies;
la meva, vers la por de l’acollida,
i les dues creuant-se a les envistes
de la barca perduda i perseguida,
de la casa volguda més que els dies.

Vençut tu, i vençut jo, ja no sé
qui fa ús d’aquest codi de socors,
ni qui està a l’altra banda per desfer
aquest hòrrid miratge de temors,
si no hi ha més espai que el que ens reté
entre el teu cos i la meva paraula,
entre el meu cos i la teva paraula.