L'Estatut, tal com queda (3). El Poder Judicial




Tot i la concurrència de canvis significatius respecte de la proposta del Parlament de Catalunya en aquest camp (Títol III, articles 95 a 109), es pot dir que es mantenen en l’Estatut que es presenta referèndum els tres principis que la inspiraven: descentralització, atribució de competències jurisdiccionals quasi plenes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i recerca d’eficàcia en l’atribució de competències concretes respecte del personal de justícia i mitjans materials. Es manté, doncs, l’estructura de la proposta que ja vaig comentar : creació del "Consell de Justícia de Catalunya", competències jurisdiccionals del T.Superior i relació detallada de les funcions o competències normatives, executives i organitzatives amb relació al personal i als mitjans materials. La mateixa poposta ja preveia que la reforma s’havia d’acompassar amb la de la Llei O. del Poder Judicial i de l’Estaut orgànic del M. Fiscal per esdevenir eficaç (Diposició Addicional novena). Per evitar que el contingut de l‘Estatut acabés resultant incompatible o contradictori amb la reforma d’aquestes lleis de l’Estat, s’hi introdueixen aquestes modificacions :

PEL QUE FA AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA (articles 95 i 96):

- Es reformula l’apartat 2 de l’article 95 i es concreta que el "T.Superior és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos, sigui quin sigui el dret invocat com aplicable, d’acord amb la Ll. O. del Poder Judicial i sens perjudici de la competència reservada al T.Suprem de l’Estat per a la unificació de doctrina" (previsió, aquesta última, que ja contenia la proposta, indispensable per mantenir la uniformitat dels criteris fonamentals d’interpretació en tot l’àmbit estatal que afecten la seguretat jurídica de tots els ciutadans). La unificació de la interpretació del dret de Catalunya correspon, en canvi, al T.Superior de Justícia de Catalunya en exclusiva.

- Quant al nomenament del President del T.Superior, el Consell de Justícia de Catalunya participa en la proposta del Consell General del Poder Judicial ( desapareix la concreció que la proposta es fes a partir d’una terna del Consell de Justícia, i el mateix succeeix amb el nomenament dels presidents de Sala del T.Superior).

- En la designació del fiscal en cap del T.Superior desapareix la que havia de fer el Govern de l’estat a partir d’una terna del Govern de la Generalitat, i es preveu només que es farà en els termes que "estableixi el seu estatut orgànic". Es matisa que la Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal, i es treu que pugui tenir les funcions que li atorgui una llei del Parlament i les que li siguin delegades.

PEL QUE FA AL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (articles 97 a 100) :

- Es mantenen quasi íntegres les atribucions del Consell de Justícia (article 98), si bé amb aquests matisos: no "proposa" una terna sinó que "participa" en la designació del President del T.Superior; "informa" i no "resol" sobre els recursos d’alçada contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya; "precisa i aplica", en comptes de "desenvolupa i aplica", els reglaments del Consell G. del Poder Judicial; la instrucció d’expedients i les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats les portarà a terme d’acord amb "el que establexin les lleis".

- Sí que desapareix el control de legalitat sobre els acords de la sala de Govern, dels presidents dels tribunals, audiències i sales, juntes de jutges i jutges degans (però sí que podria informar sobre els mateixos).

- Es simplifica la composició del Consell i es preveu que l’integrin "els membres que siguin nomenats d’acord amb la Llei O. del Poder Judicial, atribuint al Parlament la designació dels que aquesta Llei determini" (la proposta preveia que havien de ser sis membres a proposta del Parlament amb majoria de tres cinquenes parts).

- Desapareixen els apartats 2 i 3 de l’article 99 (assistència dels vocals territorials del Consell del Poder J. adscrits a Catalunya a les reunions del Consell, amb veu però sense vot, i la referència a l’estatut dels membres del Consell).

- S’afegeix la precisió que el reglament del Consell en quant a la seva organització i funcionament serà "d’acord amb la normativa aplicable".

- En el control dels actes del Consell es preveu que puguin ser impugnats davant el Consell General del Poder J., però es precisa que no serà així quan es tracti d’actes "dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma". La proposta preveia aquest control concretat als actes que afectessin l’estatut de jutges i magistrats i quan es tractés de competències delegades prèviament pel mateix Consell general del Poder J.). El altres actes del Consell seran impugnables "en els termes establerts per les lleis" ( es treu la previsió concreta que ho serien davant el Tribunal Superior de J. de Catalunya, el que no priva que segons les lleis a modificar ho puguin ser).
PEL QUE FA A LES COMPETÈNCIES SOBRE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA (articles 101 a 109) :
- El Consell de J. convoca els concursos per cobrir les places vacants de jutges i magistrats ( la proposta parlava d’oposicions i concursos), i afegeix "amb els termes establerts per la Llei O. del P.J."

- Desapareix l’apartat 3 de l’article 101 referit a les oposicions i concursos de places vacants de fiscals.

- De l’enunciat de l’article 102 desapareix l’expressió "requisits",i queda simplement "del personal judicial ..."

- Es treu l’obvietat que els candidats a magistrats, jutges o fiscals han de ser admesos en igualtat de drets i es manté que "han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i l’abast que determini la llei". I el mateix en relació amb el coneixement del dret propi de Catalunya, també per als fiscals (la proposta no parlava d’aquests últims pel que es refereix al coneixement del dret propi).

- El coneixement de la llengua i del dret propi passa de ser un"requisit" per obtenir una plaça a haver de ser"valorat d’una manera específica i singular".

- Es modifica la redacció de l’apartat 4 de l’article 102 (que equiparava el nivell de català exigible als secretaris i demés personal de l’administració de justícia a Catalunya al que s’exigeix al personal de l’administració de la Generalitat) i es precisa que "han d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball".

- Desapareix l’apartat 5 de l’article 102 (la comprovació pel Consell del compliment de les condicions de l’accés a les places).

- Es canvia l’expressió "competència legislativa" per la de "competència normativa" referida al personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, i es treu la inclusió expressa dels secretaris judicials i els metges forenses. Es manté íntegre el contingut de les competències respecte d’aquest personal, com també les competències executives i de gestió , tot i que la competència exclusiva sobre el "personal interí i laboral" queda limitada al "personal laboral" .

- Es matisa que "en el marc del que disposa la Llei O. del P.J. es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’administració de justícia depenents de la funció pública de la Generalitat" (la proposta deia que "s’havien de crear per llei del Parlament")
- Es canvia l’expressió "la Generalitat disposa de competència exclusiva sobre els mitjans materials " per la de "corresponen a la Generalitat els mitjans materials". Es mantenen íntegres aquestes competències, modificant la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials per "la participació en la gestió tenint en compte el volum de l’activitat judicial a Catalunya i el cost efectiu dels serveis". I quant a la gestió, liquidació i recaptació de les taxes judicials es precisa que serà sobre "les que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia".

- La Generalitat té competència (la proposta la definia com exclusiva) per ordenar els serveis de justícia gratuïta.

- Poden correspondre a la Generalitat les modificacions de planta judicial que no comportin reforma legislativa, i "pot crear seccions i jutjats per delegació del govern de l’Estat i d’acord amb la Llei O. del P. J. " (la proposta atribuïa competència directa amb informe previ del Consell).

- Les competències amb relació a l’oficina judicial es mantenen però es precisa que "corresponen a la Generalitat d’acord amb la Llei O. del P. J."

- Finalment, en quant a la justícia de pau i de proximitat, respecte de la primera es concreta que les competències corresponen a la Generalitat en els termes que estableixi la Llei O. del P. J., i respecte de la segona que la Generalitat "pot instar que s’estableixi" un sistema de justícia de proximitat (la proposta deia "pot establir per llei").

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?