Poemes a quatre mans (3): La font - Cançó de la llum

 

  

   Un mateix instint de repòs i de claror.

 

La font

 

Un rajolí d’aigua clara

ens convida a la joia i al repòs,

amb el llorer i el pollancre

i la calma suau de primavera.

El sol travessa la carena

i és amable i quieta la claror.

La ment esmaperduda s’asserena

en el seient improvisat de pedra.

 

Els pensaments, com si tinguessin ales,

s’endinsen en el temps i en els records.

Aquí la solitud no fa basarda,

les aus hi volen sense fer remor.

Retorna la pau i reconforta

el silenci d’un recés abellidor,

on no hi arriba el brogit ni la tabola

d’un món incomprensible que trontolla.

 

L’aigua de la font és transparent i fresca,

i els arbres de l’entorn són verds i tendres.

 

B.A.

( Del recull “De la font als estels”, 1986)

 

 

Cançó de la llum

 

Ho ets tot: el brotar de la fulla i la flor,
l’arrel feta escorça, el fons i la forma,
els colors dels núvols brollant a la font,
el contorn amable de l’aigua rugosa.

Saltes i no pares amb la tarda dolça,
et filtres, t’amagues i tornes quan vols,
em prens i m’abraces i em beses a l’ombra
fent-se’m fonedissa la pell del teu cos.

Revers transitable vers totes les coses,
del front de l’albada al fons de ponent,
mirall i finestra, claror de les hores,
gràvida certesa dins la nit caient,
quan sobre l’estora de les fulles mortes
s’adorm la fageda en somni indolent

 

C.A.

(2006)

Pots escoltar els poemes