Ullastrell

Com ull d’estel mirant a Montserrat

des del balcó suspès a la carena,

l’Ullastrell que conec viu captivat

en l’aire lluminós de cel i terra.

Mil vegades la vista se te’n va

i retorna curulla de ressons

que s’apleguen dels cims al campanar

per omplir-te de llum els vells records.

I sents l’eco del temps al teu carrer

que et diu que ja no és el que era abans,

quan anaves content cap a l’escola,

però et queda ben endins el sentiment

de rebre encara el flux i l’embolcall

d’aquell espai obert de primera hora.

C.A.