“Presó col.lectiva”



  

 Ahir, durant la cerimònia de lliurament de les Medalles d’Or de la Generalitat a diferents personalitats, el President  Quim Torra va referir-se a l’empresonament de la guardonada i expresidenta del Parlament Carme Forcadell amb aquestes paraules: “La seva situació de presó  és una metàfora de la nostra presó col.lectiva”. Si bé el President Torra no deixa de sorprendre’ns amb les seves declaracions que acostumen anar més enllà del que la realitat pura i dura podria permetre-li, sempre amb la intenció de fer passar aquesta realitat per l’adreçador de la seva particular visió de les coses, aquesta vegada l´ús explícit de la metàfora per comparar la condició singular de l’empresonament d’una persona amb un suposat estat d’empresonament col.lectiu em sembla que significa un ús excessivament agosarat del llenguatge.
  Dubto molt que a l’expresidenta del Parlament  Carme Forcadell li pugui escaure la qualificació de simple metàfora d’una situació de presó col.lectiva per la que estaríem passant el conjunt dels catalans. No només perquè al president no li és permès de situar-nos a tots a la presó, ni que sigui metafòricament, sinó sobretot perquè la suposada presó col.lectiva a la que al.ludeix , a més de ser irreal, constitueix un recurs massa fàcil, i m’atreveria dir que massa còmode i malèvolament inoportú, d’utilització de les dures condicions d’un real empresonament personal per portar-lo al camp d’una particular visió reduccionista de la situació global. Una manera d’instrumentar políticament la dura situació d’altri per confinar-nos a tots en el fantasiós món que es crea intreressadament el President.
 Jo no estic d’acord ni amb la presó preventiva de Carme Forcadell ni amb la dels altres empresonats pendents de judici pels fets de l’1-O. La seva és una situació injusta que fa massa temps que dura. I no estic d’acord amb què el President, que ho hauria de ser de tots els catalans, banalitzi els empresonaments concrets reduint-los a la metàfora d’un fictici empresonament col.lectiu. Per aquesta via el President es situa a un pas d’instrumentalitzar els presos pels fets de l’1-O per mor del seu particular full de ruta, dictat  des de Waterloo, que no pensa en les persones concretes sinó en una limitada, i fanatitzada, visió del que creu que hauria de ser Catalunya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mas no se sent cridat

La mediació internacional segons Quim Torra