quadern d'en Cinto Amat

  Quan el president del Parlament decideix ajornar el ple d’investidura per unir el seu desenllaç a la resolució del TC sobre l’admissió o inadmissió a tràmit del Recurs del Govern del Pp, al.legant que la investidura s’ha de celebrar amb totes les garanties perquè sigui real i efectiva, sap perfectament que el TC no aixecarà les peculiars mesures cautelars adoptades que condicionen el ple a la presència del candidat Puigdemont, i per tant que les condicions de realitat i efectivitat perquè Puigdemont sigui inevestit no es donaran.   Si ens trobéssim en un altre moment diríem que Roger Torrent ens pren el pèl, però tenint en compte la confusió creada, i encara que des de JuntsxC i la Cup proclamin que efectivament ens pren el pèl, penso que la   constatació més realista és que estem perduts i que el president del Parlament mira de guanyar temps com sigui per veure si mentrestant es pot trobar una sortida alternativa a la investidura de Puigdemont.   ...

Sàtira no és la paraula mentre dura la presó d’aquest país sense rima que entre tots podem abatre. El nou mot és la paròdia a l’entorn de Puigdemont i de l’ínclita Soraya que de santa no en té res. Tot esperpent o comèdia si no fos una tragèdia. Som al bucle del procés i a les mans dels tribunals, una cursa amb pals de cec que algun sàtir va inventar perquè mai no s’acabés. Processats sense pietat i ferida la concòrdia, pel camí queda l’engany, la repressió i la impotència, la pena i la cinta groga, la tragèdia a Catalunya, i a Brussel.les i a Madrid el triomf de la paròdia. C.A.

     En la situació de bloqueig institucional cap a la que ens encaminem altra vegada, convindria preguntar-nos cui prodest? , a qui beneficia?, qui en treu profit? Estem patint les seqüeles del xoc del mes d’octubre enmig d’un gran desconcert, sense quasi poder opinar sobre res amb un mínim de sentit, sense ganes ni possibilitats de buscar una sortida raoanable i digna.   El Govern del Pp està emmanillat per les conseqüències d’haver apostat només per la via judicial, i vist el resultat que no esperava del 21D cada vegada li resultarà més difícil treure rèdit de la posició d’immobilisme sistemàtic que ha adoptat durant més de cinc anys. Per la seva manca de sentit d’Estat es veu abocat a no poder comptar amb cap interlocutor a l’altra banda del conflicte, a continuar pensant només en la manera de frenar les fugides endavant del processisme, ationat per l’impuls de C’s i obligat a tancar amb pany i forrellat, de manera permanent i ostensible pensant en e...

     A la consideració de Hegel que la història sempre es repeteix dues vegades, Marx hi va afegir que la primera es produeix en forma de   tragèdia i la segona de   farsa. A casa nostra, no van ser poques les veus que van establir un paral.lelisme entre els fets d’octubre del 34 i els esdeveniments recents de setembre i octubre de 2017. D’aquests últims n’estem fent la digestió del trauma, com diu Jordi Amat al darrer número de La Maleta de Portbou, i no sabem quant de temps haurà de passar abans no en fem la digestió completa i trobem la manera de confegir un nou relat de la relació de Catalunya amb Espanya.   Tornant al paral.lelisme esmentat em trobo amb la crònica personal dels fets d’octubre del 34 que en va fer Manuel Azaña (recollida a “Mi rebelión en Barcelona” 1935, i reproduïda per Albert Balcells a “Testimonis de la Catalunya contemporània” 2017). Durant els fets d’octubre del 34 Manuel Azaña es troba a Barcelona perquè ha ana...

     Aviat farà 13 anys. És el 24 de febrer de 2005. A la sessió del Parlament els ànims estan encesos pels fets de gener, un esvoranc al barri del Carmel de 18 metres d’amplada i més de trenta metres de profunditat que ha obligat a desallotjar més de 12.000 persones, en el transcurs de les obres de la línia 5 del metro de Barcelona. De fons, l’oposició de CiU encara no ha paït la formació de govern amb el primer tripartit del president Maragall després de les eleccions del 16 de novembre de 2003 (42 diputats del PSC, 23 d’ERC i   9 d’IC) i exigeix la dimissió del Conseller Joaquim Nadal com a responsable de l’accident del Carmel. Acorralat per la virulència del debat, endut per la dialèctica arborada del moment, el president Maragall deixa anar davant Artur Mas l’afirmació fatídica: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”.     Havien passat només quinze mesos de les eleccions del 2003, s’havia posat fi als vint-i-tres anys de do...

 Artur Mas fa el segon pas al costat i deixa la presidència del PDEcat. L’inventor del dret a decidir, el corredor d’obstacles que no guanyava ben bé cap cursa però que no perdia mai els papers (almenys aquesta era la impressió que buscava), passa a un segon pla i deixa que el protagonisme en aquests moments de confusió l’assumeixin uns altres amb totes les conseqüències. Diu que amb aquesta decisió vol contribuir a què l’independentisme pugui ampliar la base social, el que llegit per passiva voldria dir que la seva presència al davant del PDEcat podria ser un obstacle perquè es concretin els plans de Puigdemont. Entre l’un i l’altre hi pot haver un abisme en aquests moments, l’abisme que el mateix Artur Mas va començar a crear amb les plebiscitàries del 27-S de 2015, va continuar cavant amb la declaració de sobirania del 9-N del mateix any i va consolidar amb la designació a dit del president Puigdemont sota l’impuls determinant de la Cup.   El protagonisme de Ma...

  La manera com la interlocutòria de la Sala Penal d’apel.lacions del TS, en l’expeditiu Fonament de Dret 6è, resol el recurs d’Oriol Junqueras sobre la seva presó preventiva tanca definitivament la porta a l’eventualitat que l’exvicepresident pugui demostrar, per la via de la negociació política, que hi ha una forma diferent del procés unilateral seguit fins ara per defensar la posició de l’independentisme dins del marc constitucional i estatutari.   Amb el seu raonament la Sala del TS no es cenyeix a considerar la probabilitat de reiteració delictica individual de l’exvicepresident sinó a donar per altament probable la repetició de la situació política que va donar lloc a la Declaració Unilateral d’Independència. I en base a aquesta probabilitat, totalment condicionada pels fets de setembre i octubre de 2017, el TS troba fonament suficient perquè Oriol Junqueras continuï en presó preventiva. Per la mateixa raó, doncs, hi podria continuar indefinidament, o alme...

  Santuari de Bellmunt,  ermita al cel suspesa, bell esguard amb ulls curulls de muntanyes, pla i bellesa. Tens al costat el Puigmal, als peus la plana d’Osona,  a l’esquena el Puigsacalm i al davant el Pedraforca. El Montseny i el Montserrat et miren de lluny estant tancant el cercle sagrat de la teva soledat. Tanta llum no té cabuda en una sola mirada i has de seguir una a una les clarors que et són donades. C.A.

Els darrers blaus de desembre s’enfilen a Burriac per saludar cels i mar amb l’alegria de sempre, i el castell és una copa que s’alça roques amunt brindant amb l’any que s’esmuny per tots els blaus que s’apropen. C.A.