quadern d'en Cinto Amat

No es podria condensar millor l’Encíclica del Papa Francesc Laudato Si (“Lloat siguis”, del Cant de Sant Francesc) que amb aquesta cita que conté del Deuteronomi:” Quan pel camí trobaràs un niu d’ocells dalt de qualsevol arbre o damunt la terra, amb pollets o amb ous, i la mare covant els pollets o el ous, no prendràs la mare amb els fills”. La cura de la germana naturalesa s’expressa amb una delicadesa i profunditat molt notables al llarg de les quasi dues-centes pàgines de l’Encíclica, i és un clam dirigit als governants per preservar l’harmonia i la bellesa del món del que tots formem part, una crida a l’estupor i a la meravella , a la bellesa i a la fraternitat en la nostra relació amb el món. Val molt la pena llegir-la amb deteniment, se sigui o no creient o de qualsevol confessió religiosa, agnòstic o ateu, perquè parteix d’uns pressupòsits universals que ens pertoquen a tots en la relació amb la nostra casa comuna.      En destacaria aquests aspectes:...

Ens subjugava aquell foc però gaudíem de l’esforç de les fustes apilades. Al terraplè de la plaça es consumien les hores de les amistats primeres que s’apilaven com llenya al vell cor de la foguera, al final d’una jornada trescant pels camins del poble. Ens subjugava la flama però ens commovien les brases. Era com portar al carrer el foc de la llar de casa, l’escalfor de la jornada de quan el foc ja s’apaga, l’esforç que perviu als ulls amb la claror de la brasa.  C.A.

Ai, adéu Unió bonica, ves qui ens ho havia de dir que amb tants anys de manar junts ara ens hem de dividir . Catalans de la contrada escolteu atents la història i apreneu-ne la lliçó tot guardant-la a la memòria. D’un Pujol i un Alentorn que ja fa trenta-set anys van descobrir un bon reducte per blindar-hi els seus afanys. Amb Convergència i Unió guanyaven totes les guerres, allunyaven les esquerres i els perills d’aquestes terres fent-se forts al seu palau de la Plaça de Sant Jaume, repartint poder i prebendes a burgesos i manaires.  Un bon dia el rei Artur, com que el fortí perillava, va decidir plantar cara i contra Espanya lluitava cridant a petits i a grans a guarnir-se amb la bandera i a fer front a aquells molins amb més força i més trempera. Les espases d’Unió van començar a tremolar i l’Espadaler major, amb Duran al capdavant, va dir que amb aquelles forces no arribarien enlloc, que més valia parlar-ne abans de tirar-se al fo...

  Amb el resultat de la consulta als militants d’Unió, que per una diferència de quatre punts escassos han decidit donar suport a les tesis de la direcció amb relació al procés sobiranista, marcant les diferències respecte de CD en aspectes transcendentals com la necessitat de negociar amb l’Estat, l’ús de la legalitat i la preocupació per la cohesió social, quedaria sobre la taula de la federació, si poguéssim ser optimistes, la necessitat, o almenys la conveniència, de replantejar el full de ruta que CD té signat amb ERC.    Duran es veu legitimat per uns vots de diferència a plantejar al president Mas la qüestió, però sap que no li farà cas, no perquè Mas no vulgui trencar amb ERC sinó perquè en ordre a la metodologia del procés, sobre la qual ja va haver de fer prou equilibris per continuar endavant i no trencar a rel de la llista única, ja té pensada una alternativa, les llistes del President prescindint de CiU. Cap de les sigles de la federació té ja ...

      Mentre en l’àmbit de la política municipal els regidors electes dels diferents partits s’afanyen en trobar fórmules per pactar els governs de cada localitat, procurant conservar les bases dels projectes propis però oferint sortides prou flexibles per endegar la millor forma de servir als veïns, en l’àmbit de la política dels governs de Catalunya i d’Espanya la política de pactes és un univers aliè i desconegut. A la política concreta dels municipis el pacte és indispensable, com una condició necessària de quin compliment se n’haurà de donar comptes als veïns en moments successius de la legislatura.     A l’alta política dels governs de Catalunya i Espanya la negociació i els pactes no solament no formen part de la voluntat de cada part sinó que es tenen per elements estranys que podrien posar en perill les respectives posicions de govern de cara a les pròximes eleccions autonòmiques i generals. Mentre en els municipis la negociació és una ...

    Els regidors de l’oposició a l’Ajuntament de Badalona no s’han pogut acomiadar de la legislatura a l’última sessió, com sí que ho han fet els del l’Ajuntament   de Barcelona, per exemple, perquè l’alcalde sortint, García Albiol, els ho ha negat amb l’únic i contundent argument de l’ ”ara no toca”. Hauria pogut negar-se directament a concedir-los la darrera paraula d’acomiadament argumentant que com a president de la sessió la donava per acabada, després dels tres minuts escassos de la seva intervenció, i que per tant les seves facultats en aquell moment li permetien fer el que volgués, i el que volia (encara que no ho digués), i el que el seu instint li dictava, era engegar-los a tots, menys als del seu partit,   a pastar fang.      Però en comptes d’això ha recorregut mentalment a la convenció col.loquial pujoliana de l’ ”ara no toca”, per donar un toc de falsa ironia, o d’amabilitat sarcàstica, a la seva decisió autoritària. Ha ...

La direcció d’Unió aprova per 17 vots a favor, 9 en contra y 1 abstenció, una pregunta perquè la contestin els   seus militants el 14 de juny sobre el compromís del partit amb el procés, amb una sèrie de condicions que resumeixen la doctrina del partit fins ara, sense esmentar la paraula “independència” ni el full de ruta del preacord  entre CDC i ERC. La pregunta suscita una reacció irada dels sectors sobiranistes, dins i fora del mateix partit.   Fa llufa per segons qui, per Esquerra i convergents i les forces del Sí-Sí que la volen obedient. La proposta d’en Duran no té flaire de pregunta sinó de fortor insultant de qui es pixa al full de ruta. Té una càrrega de fons: la majoria absoluta es fa amb vots i no amb escons en democràcia impol.luta. Als militants d’Unió se’ls demana la paraula però no saben si el meló que tenen sobre la taula es la calba d’en Duran que vol seguir fent manetes o la carbassa d’en Mas que ...

   En tota la normativa espanyola destinada a la prevenció de la violència en l’esport, Llei i Reglament que dimanen del Conveni Europeu de la violència en l’esport, de 19/8/1.985, no hi ha ni un sol article, ni el més mínim vestigi, que permeti qualificar d’infracció la xiulada contra l’himne en els estadis. Tampoc està previst que pugui sancionar una xiulada contra l’himne la Comissió contra la violència en l’esport creada el 2008. Com clarament s’expressa en els mateixos títols, tota aquesta legislació neix de la necessitat de prevenir i sancionar els actes de violència, racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport.   Només en el supòsit que una xiulada tingués per objecte la denigració d’un equip, d’un membre de l’equip,   d’una nació o d’uns símbols, per raons de racisme i xenofòbia, es podria perseguir els autors i promotors i sancionar-los administrativament i penalment al tenor de tota aquesta legislació.      La xiulada a l’himne, en...