Paisatge



Concha Ibañez, Castilla

Què hi ha a les pinzellades d’aquest quadre
que em dispara els ressorts de la memòria?
Aparentment, només els tons suaus
d’un pinzell que refà l’instint de l’ull
sobre una vall solcada pels records
amb l’ombra escadussera d’alguns arbres.
Un paisatge que amaga una ferida
i no vol que l’oblit la cicatritzi.

Seguint el solcs se’m van obrint els ulls
al paisatge llunyà de la infantesa,
sobre un terròs tancat, sense horitzó,
quan l’arbre era tan sols escorça i branques.
Van haver de passar una colla d’anys
per entendre la llum d’aquell paisatge,
per veure al rerefons, com en el quadre,
la verdor expectant dels solcs i els arbres.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?