Paisatge

Concha Ibañez, Castilla

Què hi ha a les pinzellades d’aquest quadre

que em dispara els ressorts de la memòria?

Aparentment, només els tons suaus

d’un pinzell que refà l’instint de l’ull

sobre una vall solcada pels records

amb l’ombra escadussera d’alguns arbres.

Un paisatge que amaga una ferida

i no vol que l’oblit la cicatritzi.

Seguint el solcs se’m van obrint els ulls

al paisatge llunyà de la infantesa,

sobre un terròs tancat, sense horitzó,

quan l’arbre era tan sols escorça i branques.

Van haver de passar una colla d’anys

per entendre la llum d’aquell paisatge,

per veure al rerefons, com en el quadre,

la verdor expectant dels solcs i els arbres.

C.A.