El TC sobre la Llei de consultes: plou sobre mullat



  

  Pràcticament amb una sola consideració de fons n’ha tingut prou el Tribunal Contitucional per desmuntar, amb unanimitat, la Llei catalana de consultes populars no referendàries, la referida al caràcter electoral del referèndum que s’encobreix sota la forma nominal de Llei de consultes. Amb això en té prou per declarar inconstitucional només dues frases de l’article 3.3 i els apartats 4 al 9 de l’article 16, els que es refereixen a les consultes de caràcter general i a la determinació del cos electoral que hi pot ser convocat. Més economia de mitjans impossible. Ja no ha calgut que entrés en la definició de l’objecte ni en el seu contingut d’acord amb l’article 3.1 que deixa tal i com està.
  Amb aquesta consideració es constata el que ja es veia a venir: que si ens hem d’atenir a la Constitució vigent (que és del que es tracta) i a la doble reserva de llei orgànica per tot el que es refereix a les qüestions referendàries, com a dret fonamental i com a procediment, en tant que competència exclusiva de l’Estat, la llei de consultes no referendàries no podia passar el test constitucional, com clarament advertien els quatre membres del Consell de Garanties Estatutàries que van votar en contra de l’adequació del projecte de Llei al mateix Estatut, en base fonamentalment a la diferència entre simple consulta i consulta referendària. Recordaven aquests quatre consellers que el que caracteritza el referèndum és que el subjecte consultat és el cos electoral en la seva integritat, i materialment és un instrument de participació política, que s’exerceix mitjançant el sufragi lliure, és a dir, és una manifestació de la sobirania popular; mentre que la consulta no referendària (incloses a l’article 122 de l’Estatut vigent, de manera genèrica, com enquestes, audiències públiques, foros de participació i qualsevol altra forma de consulta popular) no exigeixen la participació plena de l’electorat, precisament perquè la seva funció no és expressar la voluntat política dels ciutadans sinó la de d’articular voluntats particulars o col.lectives, però no generals, no imputables al cos electoral. Aquesta diferència fa que les garanties procedimentals, de formulació de la pregunta, de convocatòria, de subjectes cridats, de control i d’escrutini, siguin també molt diferents, molt més exigents pel que fa a la consulta referendària, que es porta a terme com si  es tractés d’unes eleccions (tornem al mateix tema : “simple consulta oreferèndum?”).
   No obstant, en aquesta Sentència s’hi nota la mà dels magistrats catalans Roca i Xiol quan recorda el contingut de la Sentència anterior sobre la declaració de sobirania, suggerint a les parts enfrontades que mirin de resoldre els conflictes polítics en el camp que correspon mitjançant el diàleg. Textualment: En relación con esta materia, este Tribunal ha dicho en la STC 42/2014, de 25 de marzo, que “[l]a Constitución no aborda ni puede abordar expresamente todos los problemas que se pueden suscitar en el orden constitucional, en particular los derivados de la voluntad de una parte del Estado de alterar su estatus jurídico. Los problemas de esa índole no pueden ser resueltos por este Tribunal, cuya función es velar por la observancia estricta de la Constitución. Por ello, los poderes públicos y muy especialmente los poderes territoriales que conforman nuestro Estado autonómico son quienes están llamados a resolver mediante el diálogo y la cooperación los problemas que se desenvuelven en este ámbito. El concepto amplio de diálogo, por otra parte, no excluye sistema o institución legítima alguna capaz de aportar su iniciativa a las decisiones políticas, ni ningún procedimiento que respete el marco constitucional. A este Tribunal incumbe únicamente, a iniciativa de las partes legitimadas para recabar su intervención, velar porque los procedimientos que se desarrollen en el curso de este diálogo se ajusten a los requisitos exigidos por la Constitución [FJ, 4 b)]. En consecuencia, caben cuantas vías sean compatibles con el Texto constitucional, pues “[e]l planteamiento de concepciones que pretendan modificar el fundamento mismo del orden constitucional tiene cabida en nuestro ordenamiento, siempre que no se prepare o defienda a través de una actividad que vulnere los principios democráticos, los derechos fundamentales o el resto de los mandatos constitucionales, y el intento de su consecución efectiva se realice en el marco de los procedimientos de reforma de la Constitución, pues el respeto a esos procedimientos es, siempre y en todo caso, inexcusable (STC 103/2008, FJ 4).” [FJ 4 c) En relación con esta materia, este Tribunal ha dicho en la STC 42/2014, de 25 de marzo, que “[l]a Constitución no aborda ni puede abordar expresamente todos los problemas que se pueden suscitar en el orden constitucional”.
   Plou, doncs, sobre mullat. Però cal dir que nosaltres mateixos ja havíem mullat i preparat el terreny perquè el T. C. s’hi abonés (quin remei!), volent fer passar bou per bèstia grossa, és a dir, referèndum per consulta. De tot això, qui se’n recorda?. El 9-N, que va derivar d’aquests equilibris legals, ja cau molt lluny. Però sembla que el govern de la Generalitat continuarà fent el funàmbul sobre la mateixa corda anunciant que ho vol denunciar a Europa. La qüestió és fer bullir l’olla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?