El malentès ben entès





A Convergència i Unió diuen que hi va haver un malentès en la divisió de vots al Congrés la
setmana passada.


A Convergència i Unió
vivim amb el benentès
que encara que siguem dos
de moment no passa res.

A veure si ens entenem:
si tu dius no i jo que sí,
de seguida comprendrem
que aquest no és com un ,
o si vols, a l’inrevés,
que aquest és com un no,
i ningú no hi veurà més
que el que haurem entès tu i jo.

Mira els Pujol i el Cabana
que no ensuma cap herència.
Per mi serà un tarambana
i per tu una incidència,
un mosso de palangana
que no pinta a Convergència,
un cunyat que t’entabana
i a mi em crea indiferència,
un malentès convergent
de quan Pujol i la banca
preparaven el terreny
perquè hi governés la Marta.

Posem el cas del Congrés.
Havíem de votar a l’una
però ens vam posar de través
a l’hora més oportuna.
Per això hi ha el malentès,
perquè puguem repensar
el que primer hem entès,
i així  no cal remenar
ni el que tu volies dir
ni el que jo vaig escoltar:
el malentès és molt fi
però fàcil de dominar.

Tot sigui amb el benentès
que potser no duri gaire
la gràcia del malentès
que ara ens serveix de paraigua.
Després de municipals,
per compondre el full de ruta
caldrà entendre molt bé els mals
per no allargar la disputa,
no fos que amb tants malentesos
arribéssim a les mans
i a ser del tot incompresos
pels frikis i els sobirans.

Oi que ja em vas entenent?
Un malentès ben entès
és útil per anar fent
però acabarà no sent res.
Jo fingiré bona entesa
als braços de l’Oriol,
protegit pels Comissaris,
tu patiràs mala entesa
quan comencis a anar sol,
sense escorta ni denaris.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?