El joc de la capa (actualització de l'estatus sobiranista)

Mentre Pujol al jutjat

va tirant pilotes fora

per si algú havia pensat

que li havia arribat l’hora,

 i amb arguments i matisos

van i vénen els milions,

li fan figa els paradisos

i li canten els blasons,

a la cara de l’Artur

hi ha els problemes de vuit mesos

que li amarguen el futur

amb els pactes compromesos.

On s’és vist, ha clamat l’Homs,

deixar en risc el plebiscit

per donar quatre raons

a un comitè esquifit

que ens desvia l’atenció

del procés sobiranista

i es posa a partir un pinyó

amb qui no és a la llista!

Als jocs fètids dels Pujol

s’hi afegeix el joc de capa

del partenaire Oriol

que tant tapa com destapa.

Passat el nou de novembre,

el camí és un calvari

i el vint-i-set de setembre

queda lluny per arribar-hi.

Després d’enterrar amb absoltes

la puta i la ramoneta

ens falta posar les notes

al full de ruta amb rateta.

   Mentrestant, que quedi clar,

aquí ni Cirsa ni Sharp,

ni pressions per amagar,

només hi ha una idea al cap:

que madurin estructures,

que continuï la festa

i a qui ens digui caradures

que l’apartin com la pesta.

C.A.