El joc de la capa (actualització de l'estatus sobiranista)




Mentre Pujol al jutjat
va tirant pilotes fora
per si algú havia pensat
que li havia arribat l’hora,
 i amb arguments i matisos
van i vénen els milions,
li fan figa els paradisos
i li canten els blasons,
a la cara de l’Artur
hi ha els problemes de vuit mesos
que li amarguen el futur
amb els pactes compromesos.

On s’és vist, ha clamat l’Homs,
deixar en risc el plebiscit
per donar quatre raons
a un comitè esquifit
que ens desvia l’atenció
del procés sobiranista
i es posa a partir un pinyó
amb qui no és a la llista!

Als jocs fètids dels Pujol
s’hi afegeix el joc de capa
del partenaire Oriol
que tant tapa com destapa.
Passat el nou de novembre,
el camí és un calvari
i el vint-i-set de setembre
queda lluny per arribar-hi.
Després d’enterrar amb absoltes
la puta i la ramoneta
ens falta posar les notes
al full de ruta amb rateta.

   Mentrestant, que quedi clar,
aquí ni Cirsa ni Sharp,
ni pressions per amagar,
només hi ha una idea al cap:
que madurin estructures,
que continuï la festa
i a qui ens digui caradures
que l’apartin com la pesta.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?